Per a saber què hem de menjar hem de tenir en compte que la nutrició ha de complir uns objectius:

• Donar energia
• Formar o mantenir estructures
• Dotar el cos dels elements reguladors que permeten que les seues funcions es mantinguen harmoniosament.

Primer aprofundirem en conceptes relatius a l’energia que hem de prendre per a viure perquè la major part de la nostra ingesta està relacionada amb ella. Saps que aquesta, si no hi ha algun factor de salut que ho varie, es mou  dins d’un marge relativament estret, perquè, si en prenem poca, ens faltarà i, segurament, ens farem més magres i fins i tot ens pot faltar la que necessitem per a desenvolupar les nostres capacitats i, que si en prenem de més, l’excés l’acumularem en forma de greix i sofrirem les conseqüències de l’augment de pes. Per això, es diu que la nostra dieta ha d’estar equilibrada energèticament.

Per una altra banda coneixem que els nutrients, continguts en els aliments són de dos tipus:

• Macronutrients
• Micronutrients

Però, d’entre ells, ¿quins  són els aliments que ens aporten l’energia? Ens l’aporten els macronutrients. I, simplificant amb les limitacions que té qualsevol simplificació, per ordre, primer es gasten els hidrats de carboni, després els greixos i finalment les proteïnes.

El cos obté l’energia cremant eixos aliments, són el seu combustible, encara que els crema sense foc mitjançant uns mecanismes complexos que estan fora de l’objectiu d’aquests escrits. La calor que produeixen en cremar-se es mesura en unes unitats que es diuen calories. Mil calories és una kilocaloria. També es pot mesurar en les unitats internacionals: joules i en kilojoules, però quedem-nos amb les calories i no compliquem més la cosa. ¿Comprens ara per què la gent diu que va a cremar calories quan vol desfer-se de l’energia que té acumulada i pensa que li’n sobra?

Arribats ací haurem d’intentar ser més pràctics perquè segueixes sense saber quines són les necessitats energètiques que et fan falta per a portar una vida sense restriccions i sense passar-te’n.

Aquestes necessitats energètiques són resultat de la suma de tres factors. El primer és l’energia necessària per al manteniment de les nostres funcions vitals, ¿recordes?, com si tu fores un cotxe i estigueres al ralentí. Aquesta energia depén de la marca del cotxe: no en necessita la mateixa un utilitari que un cotxàs, és a dir, que és un factor que depén de la dimensió del vehicle, de l’estat en què es trobe i de l’edat (amb el temps en totes les maquinaries hi ha coses que perden eficiència). Nosaltres, maquinàries biològiques, també necessitem una energia que depén del nostre xassís, de la nostra composició corporal; de l’edat (els xiquets en necessiten molta més per a poder cobrir les necessitats per la despesa originada pel creixement) i del pes. Estem parlant del que es coneix com metabolisme basal. El segon factor és la necessària per a aprofitar-nos dels aliments i comprén tota la que fa falta des que l’aliment entra per la boca fins que els seus nutrients arriben al lloc on acompleixen la seua funció. Aquest factor es diu Efecte Termogènic de la Dieta i suposa entre un 10 i un 15 per cent del total. Per últim, també necessitem més o menys energia segons la suma de les necessàries per a poder desenrotllar les nostres activitats diàries: Quan  ens asseguem per a  mirar la tele gastem, només, 118 kcal/hora; en passejar 160; anant en bicicleta podem arribar fins a 500; i pujant escales fins a 1000 per hora. Ací també s’inclou allò que gastem treballant, que serà poc, mig o molt segons com siga d’exigent físicament el nostre curro. Com veuràs,  podem modificar les nostres necessitats si modifiquem aquestes activitats voluntàries, i per això se’ns diu que siguem menys sedentaris i que fem més exercici físic si volem baixar de pes.

Una vegada s’han tingut clars quins són els factors que determinen les  necessitats energètiques, els especialistes en nutrició han hagut de desenrrotllar mecanismes per a mesurar eixes necessitats de forma que es puguen aplicar a un pacient en concret. Els coneixements sobre aquest extrem s’han dut a un punt de molta precissió , al qual nosaltres no ens cal abastir perquè, per a la nostra vida diària, en tenim prou amb uns càlculs aproximats. Entre tots ells destaca l’ Índex de Massa Corporal:

On P és el pes en kilograms i T² és la talla, en metres, elevada al quadrat.

El resultat de l’IMC ens dóna un número que ens permet saber  si estem més magres o més greixosos i, indirectament, sabrem si la nostra ingesta és, o no, adequada des del punt de vista energètic.

Dietèticament, l’IMC dóna molt de joc i com açò ja s’ha allargat massa continuarem amb ell en la pròxima ocasió.