Quan tenim els ulls irritats no és sempre per una conjuntivitis. Hi ha altres causes que ho poden provocar. Una, cada vegada més freqüent, és l’anomenat ull sec.
Té el seu origen en la falta de lubricació de la superfície de l’ull i això comporta la conseqüent aparició d’una sèrie de símptomes o signes que solen anar augmentant al llarg del dia i que són màxims a mitjan vesprada o a la nit, encara que, de vegades, són més notoris al matí en despertar.

Conseqüències de l’ull sec 
Les conseqüències van des de lleugeres molèsties oculars a problemes visuals que arriben fins i tot a produir lesions en la seua superfície. Les més freqüents són:
– Sensació estranya (de cos estrany, polsim, coïssor, o sequedat).
– Visió borrosa.
– Aparició, a vegades, d’una petita quantitat d’una substància blanqueta normalment en la base de les pestanyes que són les restes que deixen les llàgrimes quan s’evapora l’aigua que contenen.
En ocasions, abans que notem les molèsties, qui ens observe els ulls, els veurà amb un aspecte enrogit.

Per què es produeixen els símptomes
Es produeixen per les alteracions que apareixen en la superfície de la còrnia i la conjuntiva per falta de líquid llagrimal o perquè aquest és de mala qualitat.

Qui pateixen més la síndrome
És molt freqüent en persones d’edat avançada per l’atròfia de les cèl·lules que generen les llàgrimes, i en les dones en fase de canvi hormonal i en la posmenopausa.
També és molt freqüent en persones que fixen la vista durant molt temps i no parpellegen, com ocorre amb les que treballen durant molt temps enfront de pantalles d’ordinador, perquè les seues llàgrimes no es reparteixen per la superfície de l’ull, o en  les que utilitzen lents de contacte, perquè també  impedeixen la bona distribució de les llàgrimes.
Una altra causa de sequedat ocular és prendre medicaments que disminueixen la producció de les llàgrimes. Els antihipertensius,  els antihistamínics, o els antidepressius, fiiguren entre ells.
Algunes malalties generalment autoimmunes com el lupus i unes altres també afecten la producció de llàgrimes. La forma més greu d’ull sec és la síndrome de Sjörgen.
Mesures o hàbits per a evitar l’ull sec
Existeixen algunes mesures o hàbits útils per a evitar la sequedat ocular ocasionada per causes ambientals:
• No exposar-se a corrents d’aire per a evitar l’evaporació de les llàgrimes (no orientar ventiladors cap a la cara, no conduir vehicles amb les finestretes obertes, usar ulleres de sol protectores quan estiguem en l’exterior, etc.)
• Usar humidificadors a casa o en el treball si l’ambient tendeix a ser massa sec.
• Evitar la platja i el camp en dies de vent, així com la pol·lució deguda a la pols domèstica, el fum del tabac o els dissolvents
• Forçar el parpelleig diverses vegades al dia i netejar les glàndules llagrimals sovint amb una tovalloleta o un disc desmaquillant. Les solucions de sèrum fisiològic no solen donar bon resultat.
• En usar pantalles d’ordinador, cal fer-ho amb una distància i una posició adequada i s’han de realitzar descansos d’uns minuts entre cada quaranta-cinc minuts o cada hora.
• Abans de començar un tractament farmacològic, cal conèixer si la medicació pot provocar o agreujar l’ull sec per a combatre aqueix efecte, si fóra necessari.

Quin és el seu tractament?
Quan les mesures anteriorment proposades no són suficients, el tractament consisteix en la instil·lació de llàgrimes artificials en l’ull afectat, diverses vegades al dia. En general, les llàgrimes artificials són uns líquids de caràcter més o menys viscós que intenten suplir les propietats de les llàgrimes naturals imitant els seus efectes. Les seues característiques han de permetre que puguen romandre llarg temps en la superfície de l’ull alleujant els símptomes sense originar molèsties ni perjudicar la visió. De vegades, no són suficients i el metge les combina amb pomades lubrificants que ajuden a controlar la sequedat i la irritació. També pot posar altres tractaments en casos més greus, com ara fàrmacs antiinflamatoris, secretagogs i d’altres.
A causa de les greus conseqüències que pot implicar tenir l’ull sec, es recomana a aquells pacients que tenen episodis repetits que acudeisquen a l’oftalmòleg periòdicament per a realitzar-se controls específics.

Com actuar davant un ull sec? 

En la farmàcia podem ajudar-te a pal·liar un episodi esporàdic d’ull sec, però la nostra actuació mai no  suplirà la de l’especialista, si els símptomes es  repeteixen  o l’episodi és més que circumstancial..