En una entrada anterior vam estar analitzant els efectes de les picadures dels insectes en l’estiu. Però hi ha altres picadures que ens interessen en este període: En este article ens anem a fixar en dos de les que, més correntment, poden arruïnar-nos el bany a la mar i inclús els dels dies següents.
Les meduses són un perill quan ens banyem a la mar. Normalment són difícils de veure perquè són quasi transparents, només si es presenten en forma de bandades, la seua aparició, en la nostra zona de bany, es fa evident. Quan esta presència és tan elevada que es pot considerar plaga, les autoritats sanitàries solen informar de la seua arribada a les nostres costes, el que ens pot permetre adoptar certes mesures preventives per a evitar el contacte amb elles.
El seu cos posseïx unes cèl·lules que, quan et freguen el cos, es desprenen i el verí que contenen en el seu interior penetra per la pell i origina uns efectes lleus, en general, però molt molestos. Estos efectes es manifesten en forma de dolor i ardor immediats, per a més tard aparéixer inflamació, enrogiment i, a vegades, sagnat en el lloc de la picadura. Estes molèsties solen durar fins a 3 o 4 dies. En els casos més greus, els símptomes que tindrà l’afectat s’assemblen prou (urticària y/o dificultat respiratòria) als d’una al·lèrgia, encara que la verdadera al·lèrgia a la picadura de medusa és molt rara.
Evitarem les picadures de meduses estant atents a la informació que subministren les autoritats i observant la vora de la platja perquè, en cas de plaga, les veurem depositades allí. En les nostres mans està que valorem la informació que tinguem i si concloem que el risc de patir la picadura és elevat, ens abstinguem d’introduir-nos en l’aigua. Una altra qüestió que influïx és l’onatge excessiu perquè l’acció de les onades pot trencar els tentacles i els trossos flotants resultants queden actius i són més difícils d’apreciar pel que augmenta el risc de contacte i per això, en este cas, caldria extremar les precaucions.
Encara que les picadures de peix aranya no són tan freqüents com les de les meduses, tots coneixem persones que l’han patit, sabem com dol i les seues conseqüències són pitjors que les de les picadures de meduses, per això pareix interessant conéixer quelcom sobre elles. És un peix, comú en les aigües del mar Mediterrani, viu semienterrat en el fang o en l’arena de les aigües poc profundes. Ens podem topar amb ell al xafar-ho mentres ens banyem o al pescar-ho. La seua aleta dorsal té unes pues verinoses. Si penetren en la pell injecten una substància que immediatament dóna lloc a un dolor intens seguit d’unflor en la zona, rojors…fins, a vegades, mal de cap, nàusees i vòmits. El seu verí es destruïx amb la calor.