En una entrada anterior vam estar analitzant els efectes de les picadures dels insectes en l’estiu. Però hi ha altres picadures que ens interessen en este període: En este article ens anem a fixar en dos de les que, més correntment, poden arruïnar-nos el bany a la mar i inclús els dels dies següents.

Picadura de medusa

Les meduses són un perill quan ens banyem a la mar. Normalment són difícils de veure perquè són quasi transparents, només si es presenten en forma de bandades, la seua aparició, en la nostra zona de bany, es fa evident. Quan esta presència és tan elevada que es pot considerar plaga, les autoritats sanitàries solen informar de la seua arribada a les nostres costes, el que ens pot permetre adoptar certes mesures preventives per a evitar el contacte amb elles.

Per què piquen les meduses?

El seu cos posseïx unes cèl·lules que, quan et freguen el cos, es desprenen i el verí que contenen en el seu interior penetra per la pell i origina uns efectes lleus, en general, però molt molestos. Estos efectes es manifesten en forma de dolor i ardor immediats, per a més tard aparéixer inflamació, enrogiment i, a vegades, sagnat en el lloc de la picadura. Estes molèsties solen durar fins a 3 o 4 dies. En els casos més greus, els símptomes que tindrà l’afectat s’assemblen prou (urticària y/o dificultat respiratòria) als d’una al·lèrgia, encara que la verdadera al·lèrgia a la picadura de medusa és molt rara.

Com previndre les picadures de medusa?

Evitarem les picadures de meduses estant atents a la informació que subministren les autoritats i observant la vora de la platja perquè, en cas de plaga, les veurem depositades allí. En les nostres mans està que valorem la informació que tinguem i si concloem que el risc de patir la picadura és elevat, ens abstinguem d’introduir-nos en l’aigua. Una altra qüestió que influïx és l’onatge excessiu perquè l’acció de les onades pot trencar els tentacles i els trossos flotants resultants queden actius i són més difícils d’apreciar pel que augmenta el risc de contacte i per això, en este cas, caldria extremar les precaucions.

Què fer davant d’una picadura de medusa?

• Netejar la zona afectada per la picadura amb sèrum fisiològic o aigua salada. Mai s’ha d’utilitzar aigua dolça ja que podria trencar les cèl·lules urticants, provocant una altra picadura.
• Examinar la picadura i si hi ha alguna resta de tentacle adherit a la pell, llevar-ho amb unes pinces. Mai s’han de retirar estes restes fregant-los sobre la pell perquè, a més que es poden trencar les cèl·lules, el fregament dóna lloc a un “efecte massatge” que afavorix una penetració més profunda de la substància danyosa.
• Aplicar fred a través d’un drap durant uns 15 minuts. Recorde una altra vegada: Mai s’ha de fregar ni amb tovalles, ni amb arena, ni amb res a puga danyar-nos més.
• Acudir al lloc de primers auxilis, on ens podran administrar un antisèptic i el tractament que fóra necessari, o bé traslladar-nos a un centre mèdic si l’estat empitjora.

Picadura de peix aranya

Encara que les picadures de peix aranya no són tan freqüents com les de les meduses, tots coneixem persones que l’han patit, sabem com dol i les seues conseqüències són pitjors que les de les picadures de meduses, per això pareix interessant conéixer quelcom sobre elles. És un peix, comú en les aigües del mar Mediterrani, viu semienterrat en el fang o en l’arena de les aigües poc profundes. Ens podem topar amb ell al xafar-ho mentres ens banyem o al pescar-ho. La seua aleta dorsal té unes pues verinoses. Si penetren en la pell injecten una substància que immediatament dóna lloc a un dolor intens seguit d’unflor en la zona, rojors…fins, a vegades, mal de cap, nàusees i vòmits. El seu verí es destruïx amb la calor.

Què fer davant d’una picadura de peix aranya?

1. Donat l’intens dolor que produïxen és important que ens assistisca algú.
2. Hem de retirar les restes sobre la zona de picadura.
3. No s’ha d’aplicar fred ni succionar la ferida perquè augmenta la possibilitat que apareguen complicacions.
4. Per a desactivar el verí, hem de submergir la zona afectada en aigua calenta (de 43 a 46 graus) el que es puga aguantar sense que aparega una cremada, entre 10 i 90 minuts o fins que es comence a sentir alleugeriment.
5. Si persistixen les molèsties, es poden aplicar compreses d’aigua calenta.
6. La cura definitiva es farà en un centre d’urgències on s’instaurarà el tractament adequat (a criteri mèdic, es poden pautar antiinflamatoris, analgèsics i antibiòtics) i es valorarà la necessitat de realitzar revisions.