La picadura de mosquit, la Zika i la Chincungunya
Els aliments en una roda
10 febrer, 2016
L’ull sec
7 març, 2016
De tant en tant, l’OMS ens sorprèn, quasi sempre en hivern, amb malalties relativament noves, la major part d’elles víriques, sobre les quals alerta la població. I, de vegades, l’alerta sembla greu. ¿Te’n recordes, per exemple, de la grip A, o de la Síndrome Respiratòria Aguda Greu, o de l’Èbola? Aquestes, d’entre altres, semblaven perilloses i, afortunadament, no arribaren a escampar-se fins a suposar un greu perill de Salut Pública. Esperem que la cosa segueisca així i no ens trobem mai amb un esglai de dimensions colossals.
D’entre les alertes que l’OMS ha fet últimament, n’hi ha dues relacionades amb els mosquits per unes febres que ens poden provocar amb la seua picada en inocular-nos uns virus que poden portar. Es tracta dels que produeixen la febre Chinkungunya i la febre Zika.
Els virus que les causen tenen eixos noms i les febres que provoquen s’han escampat afectatant milions de persones i causant epidèmies en molts països, sobre tot Sud-Americans. Un dels mosquits que actua com a transmissor d’ambdues és el mosquit tigre, un mosquit forani que s’ha estès, des de fa uns anys, per la costa mediterrània i que ja s’ha detectat per Girona, Tarragona, Barcelona, Castelló, Alacant, València, Múrcia i l’ illa de Mallorca.
Les dos infeccions tenen símptomes pareguts i s’observen passats entre 3 i 7 dies després de la picada. En el cas del Chinkungunya es caracteritzen per dolors en les articulacions les quals tendeixen a ser pitjors pel matí i s’alleugen per l’exercici suau i s’agreugen pels moviments bruscs. Les més afectades són les dels turmells, les monyeques i les articulacions petites de la mà. També poden afectar altres articulacions més grans, com ara les dels genolls, l’esquena i la columna vertebral. S’han descrit casos d’artritis que van canviant de lloc en prop del 70% dels casos.
En el quadre es resumeixen, en castellà, les manifestacions més freqüents:
En la majoria dels pacients, els símptomes desapareixen en 1-3 setmanes però en altres poden persistir durant mesos o anys. També es poden sofrir recaigudes. Rarament provoca la mort. Si es contrau durant l’embaràs pot ocasionar avortaments espontanis, afectar el fetus i també pot haver-hi una transmissió durant el part. En aquests dos últims casos podria ocasionar seqüeles al nadó, algunes d’elles greus.
La febre Zika preocupa més que el Chinkungunya i produeix uns símptomes similars però és característic que la majoria dels afectats tinguen erupcions en la pell i, en alguns casos, conjuntivitis.
Com diem d’entre altres llocs, s’ha estès per Sud-Amèrica i alguns països, per por de les seues conseqüències, estan pensant-se si renunciaran a participar en les Olimpíades de Río 2016. Una de les raons de l’augment d’eixa preocupació és la posible relació entre la Zika i la aparició de microcefalia en els nadons que s’infectàren en el si matern. Per això, el Ministeri de Sanitat recomana a les dones que puguen estar embarassades o que vulguen estar-ho de no viatjar a zones conflictives, i, d’extremar la cura per evitar les picades i com hi ha alguna evidència que el virus puga estar en el semen, prendre les precaucions que cal si es mantenen relacions sexuals. Si vols, li pots pegar una ullada a açò:
No hi ha tractaments específics contra aquestes malalties. Els símptomes es tracten preferentment amb paracetamol. En la Zika, per a la picor s’utilitzen antihistamínics.
El metge té l’obligació de declarar aquestes malaties quan les haja descobertes en el pacient. D’eixa manera es permet que les autoritats, en funció de la gent afectada, adopte les mesures necessàries per al seu control.
El nombre de casos de les dues malalties a Espanya és molt limitat, i les persones que les han contretes ho han fet en viajar a zones on aquelles es pateixen. De manera que, els casos que n’hi ha són importats i ningú l’agafat açí. Tampoc no hi ha evidències de que la malatia haja passat d’una persona a una altra de sana, després de la picada. Això és el que seria perillós perquè, de generalitzar-se, podríem acabar tenint una epidèmia bé que açò sembla molt improbable.
Així i tot, les autoritats sanitàries han pres mesures per a controlar el mosquit. En el nostre àmbit la Conselleria de Sanitat de la Generalitat ha aconsellat que els municipis adopten mesures per a controlar i evitar la seua proliferació i a nosaltres, com a sanitaris, que informem la població. Açí us expose unes mesures domèstiques que poden ser eficaces si ensopegueu amb el mosquit. Consisteixen, en essència, a dificultar el seu cicle vital amb l’eliminació de l’aigua estancada de qualsevol tipus de contenidor prop de la llar, en les zones pròximes al domicili i en les hortes vigilant els objectes que poden acumular-la, com per exemple poals i regadores:
- És millor no tenir-los a l’intempèrie
- Si estan buïts, cal posar-los boca avall o tapar-los. Açò mateix serveix per als tests i pels plats que se solen col·locar-se sota elles
- Si estan plens, cal tenir-los tapats o almenys coberts amb una tela mosquitera de malla ben menuda.
- Els cultius i les plantes, en tests o en horts han de mantenir-se el més pulcres possibles i vigilar que no s’entollen . És convenient conrear-los conjuntament amb plantes d’efecte repel·lent per als mosquits tals com l’alfàbrega, el romaní o el llorer.
També es poden prendre unes altres mesures :
- Foradar els recipients utilitzats per a dipositar flors, per a evitar que s’hi acumule l’aigua.
- Utilitzar altres recursos per a mantenir la humitat de les flors, com col·locar escuma o altres materials a l’interior dels pitxers per a absorbir l’aigua. Pot posar-se arena en els plats de baix dels tests i regar-la per a proporcionar humitat a la planta.
- De vegades, pot convenir l’ús de flors artificials en comptes de naturals.
- Evitar els objectes decoratius que puguen emmagatzemar aigua en el seu interior.
Finalment, recordar-te que a aquesta mateixa pàgina web pots trobar més informació sobre les picades dels insectes i sobre el mosquit tigre i sobre consells per a viatgers.
