Encara no fa molt de temps, es considerava la pell com una capa de l’organisme amb l’únic objectiu de protegir-ho de l’ambient exterior. Els coneixements actuals han portat a reconéixer la pell com un òrgan viu: el més pesat i el més ampli del cos. Cada vegada, se li atorga major importància perquè se li atribuïxen més funcions i perquè a l’estar interrelacionat amb els altres òrgans del cos i, interaccionar amb ells, acaba tenint un aspecte que pot arribar a donar una idea de quin és l’estat de salut d’un individu.

Els coneixements actuals han portat a reconéixer la pell com un òrgan viu

La pell té tres funcions bàsiques:

1 -Protecció: Per aïllar la resta del cos dels atacs mecànics, físics, químics o microbians que rep des de l’exterior protegint-lo per mitjà d’una sèrie de mecanismes físics que la fan impermeable, resistent i flexible i per altres químics de defensa (immunològics) pels que rebutja la intromissió d’elements perjudicials.

2 – Transmissió: Servix per a transmetre informació entre el cos i el món exterior a través de les seues terminacions nervioses que s’activen quan reben estímuls tàctils, tèrmics i dolorosos.

3 – Intercanvi: Intercanvi Permet nombrosos intercanvis entre l’organisme i l’exterior a l’intervindre en els mecanismes complexos de regulació de la temperatura corporal, eliminació de calor i evaporació de la suor secretada per les glàndules sudorípares, així com l’eliminació de substàncies nocives i en la síntesi de vitamina D, que és essencial per al creixement dels ossos. A la vista està que la morfologia de la pell és diferent segons la zona del cos que recobrisca i així trobarem zones de pell més fina (en parpelles i genitals) i altres més grosses (en llavis, plantes dels peus i palmes de les mans) però, essencialment, es pot considerar formada per tres capes superposades separades entre si que són de fora a dins:

Les tres capes que formen són l’epidermis, la dermis i la hipoderma

L’epidermis composta fonamentalment per queratinocitos, melanòcits i altres cèl·lules. Els queratinocits són cèl·lules que, a l’envellir, es carreguen d’una substància impermeable, la queratina que és la major responsable de la protecció que brinda la pell. Els melanòcits són les cèl·lules que protegixen contra l’acció nociva dels rajos de sol i que li donen el seu color (la seua pigmentació). Entre les altres cèl·lules, les de Langerhans i els limfòcits, són importants perquè formen part del sistema immunològic. L’epidermis està formada per quatre capes: basal, la més profunda, mucosa, granular i la capa còrnia que és la capa superior. Immediatament davall de la capa basal de l’epidermis trobem la dermis, que és un teixit de grossària variable, on hi ha vasos sanguinis, més cèl·lules immunològiques, glàndules sudorípares, fol·licles sebacis, receptors sensorials que reaccionen a la pressió o la temperatura, el dolor i terminacions nervioses sensibles. Els principals components de la dermis són lassa fibres de col·lagen i elastina que garantixen que la dermis continue sent fort, flexible i elàstica. Davall de la dermis està l’hipoderma que és un teixit on hi ha greix, més o menys abundant en funció de les persones i les parts del cos. Constituïx un important depòsit d’energia. Encara que la pell reflectix l’estat de salut o malaltia del nostre cos, també pot, ella mateixa patir, diferents agressions com ferides o cremades i inclús malalties crides dermatitis com la seborrea. A simple vista pareix llisa i plana però en realitat presenta plecs, solcs i porus a més d’altres estructures. Els plecs estan presents en tots els individus sobre la cara dorsal de certes articulacions, inclús quan estos estan en extensió completa (colzes, genolls, dits, nines, etc.). Les arrugues també es consideren plecs i s’originen per la contracció muscular, que és deguda a moviment o a disposicions estructurals de la pell. Els porus cutanis són els canals d’eixida de les glàndules sudorípares i de les sebàcies. La pell es deteriora amb l’edat. De nosaltres depén evitar que eixe deteriorament no siga massa prematur o massa profund prenent les mesures adequades.

El deterioro de la piel es lo que provoca el envejecimiento cutáneo prematuro y se debe a factores internos y externos.