En l’article anterior vaig exposar el propòsit de reprendre el tema de la influència dels aliments  en la salut de les persones i vaig parlar que la falta d’una correcta alimentació, bé siga per excés, o per defecte, dóna lloc a un problema: la malnutrició. Entenem com a tal, la falta de determinats elements necessaris per a què l’organisme desenvolupe totes les seues funcions de manera tal que no minve la salut de la persona. A més de per excés i per defecte, en altres ocasions es donen els dos problemes alhora. Això passa quan no es porta una alimentació equilibrada.

Parlarem un poc més concretament dels tres casos.

La malnutrició per defecte de nutrients ocorre quan els aliments es prenen en quantitats inferiors a les degudes. En l’època actual no cal fer massa èmfasi amb açò perquè tots coneixem països que tenen a la majoria dels seus ciutadans amb  un nivell de pobresa que no els permet tenir els recursos imprescindibles per a poder adquirir, ni tan sols, els aliments que els són indispensables. En els darrers anys  també hi ha  persones del nostre àmbit que estan patint la falta de diners com a conseqüència de l’atur provocat per la crisi econòmica.  L’únic tractament per a aquesta situació és la solidaritat. Vos deixe algunes pàgines web de ONG que destaquen en la lluita contra la fam:

Metges sense fronteres

Unicef

Acció contra la fam

intermonoxfam 

Mans Unides

Càritas Espanyola

I ara seguim amb el tema. La malnutrició per excés es dóna, òbviament, en aquells que prenen en excés un o més nutrients. En aquesta circumstància el cos compta amb mecanismes per a regular-ho  però, si no pot fer-ho, o  fallen, la cosa pot acabar en malaltia. Posarem un exemple. Quan un individu menja greix o oli en excés, el cos posa en marxa mecanismes per a augmentar la seua eliminació i que no s’ acumule. Si no és capaç de fer -ho, el greix s’acumularà i, com circula per la sang unit al colesterol, augmentarà aquest.  Vist açò, és esperable, primerament, una situació de pre-malaltia, considerant com a tal l’excés de pes i, en últim terme, d’obesitat, que ja té entitat patològica. També és més que probable que se li dispare el colesterol. No podem oblidar que  l’augment del colesterol dolent que circula per la sang aboca a la cardiopatia isquèmica, l’ictus, la diabetis tipus II o altres… Per acabar aquest escrit no està de sobres què recordem el que havíem assenyalat unes línies més amunt: si és menja massa d’alguna cosa, correntment s’en deixa de menjar alguna altra i  la conseqüència és que es desequilibra la dieta. I així  és freqüent que als qui són excessivament carnívors no els agraden i no mengen prou de fruites i verdures, i com aquests grups d’aliments tenen uns nutrients que no estan presents en la carn, presentarán dèficit d’aquells i estaran en perill de emmalaltir, si el dèficit és  important. També les persones, que per perdre pes, porten un règim de restriccions en els aliments de la seua dieta la poden tenir desequilibrada i amb manca d’algun o alguns nutrients. Aquesta situació es dóna, moltes vegades, en el cas de les dietes de moda. Parle, entre unes altres, d’aqueixes dietes miracle que passen de boca en boca i que  no tenen cap base cientifica o de les implatades per “gurús” sense la deguda formació.

Els pròxims articles tractaran  de concretar més  el tema de les malatíes corrents que tenen relació amb la dieta.