En l’última entrada de blog del passat mes de desembre vam donar unes idees molt generals sobre el risc sanitari associat al consum d’aliments. El temps de Nadal no semblava l’adequat per a tractar el tema amb més fondària. No obstant açò, aquest no pot  considerar-se un tema menor perquè és difícil trobar algú que no s’haja vist afectat amb un problema relacionat amb la ingestió dels aliments. És per això, que les autoritats sanitàries, des de fa molt de temps, han establert diverses regulacions sanitàries perquè la producció d’aliments no menyscabe la salut dels individus en particular o la Salut Pública en general.
Així, creiem interessant  anar presentant entrades al blog que examinen qüestions relacionades amb el tema de la higiene alimentària. Per a fer-ho,  primer hem de considerar  quins són els riscs, o més específicament els perills, que poden derivar-se de la ingesta d’aliments. Els podem agrupar en tres grans apartats:
– Perills físics.
– Perills químics.
– Perills biològics.

Els físics els provoquen materials diferents dels aliments que vénen barrejats o inclosos en ells ( trossos d’ossos en la carn, cristalls, pedretes). Rarament produeixen malalties però poden arribar a produir lesions al consumidor. Algunes vegades, encara que estadísticament poques, greus.

Els químics es deriven de la presència de substàncies químiques alienes o no a l’aliment: restes de productes de la seua neteja, o altres contaminants o substàncies pròpies de l’aliment que puguen ser tòxiques, o que ho resulten, per a algun grup de població (gluten per a celíacs…,etc), són casos de perills químics.

Els biològics els provoquen els següents agents: bacteris, virus, fongs o paràsits. De vegades, no són ells directament els que ocasionen el dany o malaltia sinó que són algunes substàncies químiques, conseqüència del seu metabolisme que, ingerides amb l’aliment, exerceixen l’efecte tòxic. Aquestes substàncies es diuen toxines. Les toxines bacterianes (botulíniques,estafilocòciques), les marines o les micotoxines en són exemples. Per ser substàncies químiques, en algunes ocasions, en la bibliografia, no van classificades com a agents biològics, sinó com a químics, però nosaltres, en honor de la senzillesa hem optat per aquesta classificació perquè ens serveix per a simplificar l’estudi dels problemes que provoquen.  Es pot donar el cas que, en un aliment, puga haver-hi una toxina sense que estiga present l’agent biològic que l’origina. Si es dóna per causa d’aquesta toxina una malaltia alimentària ees trovarem davant una intoxicació alimentària. En altres casos, cal la presència de l’agent biològic perquè hi haja un trastorn alimentari. En tasl cas parlariem d’una infecció. També pot ocórrer que no se sàpia exactament què  ho provoca, si un agent o una toxina. Per açò, en molts textos, en parlar de les malalties provocades per unes i uns altres es prefereix designar-les com toxiinfeccions  alimentàries.

Pres de: https://es.slideshare.net/cinthiacamacho/peligros-en-los-alimentos-introduccion

Quan un aliment sucumbeix a un perill, diem que l’aliment està contaminat.  L’agent o els  agents que provoquen la contaminació pot arribar a l’aliment per diverses vies:
– L’aire: quan el tinga en  suspensió i  entre en contacte amb l’aliment.
– L’aigua: pot contenir-ne molts i afectar una població molt nombrosa quan es tracta de la font d’aigua potable  que proveeix una població.
– El sòl: n’ha arriba per diverses vies, aire, fertilitzants, aigua de reg…
– El mateix aliment,  quan els conté de forma natural: ossos o agents biològics  en són dels més freqüents.
– La mala manipulació dels aliments és també una forma per la qual es contaminen els aliments. Els agents contaminants hi poden arribar en qualsevol part de la cadena alimentària: obtenció, tractament, emmagatzematge, transport i comercialització. És de notar que en aquesta mala manipulació el factor determinant es l’ humà, el manipulador d’aliments.

GuardarGuardar

GuardarGuardar