Hola! Fa massa temps que vaig deixar de publicar articles sobre qualsevol  cosa. Molta gent m’ha demanat que torne a publicar-ne, almenys per a no deixar sense acabar allò a què m’havia compromés.

Es refereixen sobretot a les entrades que escrivia al voltant de la nutrició. En reprendre ara  les publicacions,  crec una obligació complaure  aquells que estaven seguint-me. Anem a allò.

En l’entrada que vaig fer pel mes de maig de l’any passat  sobre l’índex de massa corporal (IMC), anunciava que en  faria una altra referida al contingut de dos documents que parlaven, el primer de la influència dels aliments en l’IMC, i el segon de la importància dels hàbits socials en l’alimentació i de com eixos hàbits poden influir en el pes i, per tant, en la salut:

El primer d’ells es diu  “Recomendaciones nutricionales basadas en la evidencia para la prevención y el tratamiento del sobrepeso y la obesidad en adultos (Consenso FESNAD-SEEDO)”.Revista Española de Obesidad. Vol. 10 • Suplemento 1 • Octubre 2011, i el segon “Alimentación y sociedad en la España del siglo XXI”. Fundación Mapfre

La primera intenció era fer una entrada sobre els dos alhora però m’he adonat que això és massa difícil, i per això intentaré fer dues entrades diferents  començant pel document de consens.

El document de consens, malgrat que fa ja sis anys de la seua publicació -i eixe temps per a la nutrició, ciència nova, és tota una vida-, és un document que conserva molta de la seua validesa, cosa que posa ben de manifest la seua importància. Tracta de la influència que els distints grups d’aliments energètics exerceixen sobre l’IMC. Si estàs interessat en el tema, potser et vinga bé repassar l’entrada anterior i alguna altra més, i si vols ampliar pots trobar-lo fàcilment en l’internet. Però, com que estic allargant-me massa, anem al gra.

Sobre els hidrats de carboni, diu que aquelles dietes el contingut de les quals siga més alt en carbohidrats complexos (major o igual al 50% del contingut energètic total) s’associen significativament a IMC més baixos que permeten un millor control del pes.

Recorda que els cereals són aliments rics en hidrats de carboni complexos, mentre que el sucre i les begudes ensucrades ho són de simples. Respecte a açò, el document expressa que el consum d’aquests últims s’associa a IMC més alts. Sobre aquest punt hi ha una novetat de fa no massa temps: abans es creia que els sucs de fruita eren molt sans i s’aconsellaven fins i tot a la població infantil. Els últims estudis demostren que el comportament d’aquests varia respecte del de la fruita de partida, el sucre dels quals, per a entendre’ns, es comporta quasi com un sucre complex, i per això, mentre se segueix aconsellant menjar  dues o tres peces de fruita diàriament, no ocorre el mateix amb el suc d’eixa  mateixa fruita,  perquè hui en dia se sap  que obren de manera similar a un sucre simple, la qual cosa fa desaconsellable el seu consum diari. La conclusió que s’extrau és que de la fruita s’ha de menjar la seua carn i tot, i que, com a norma general, no se n’ha de beure només el seu suc.  I  també que beure sucs no ha de convertir-se en un costum, sinó en un fet esporàdic.

Respecte als greixos, ens sembla interessant açò que diu: La ingesta de greix, després d’ajustar el seu consum a  l’energia que ens és necessària a cadascú, no està associada amb el guany de pes en adults sans.