Acabàrem l’escrit anterior contant com es pot calcular l’IMC, un índex que, en termes generals, ens permet assabentar-nos de si estem en el pes ideal o de si hem de fer esforços, modificant els nostres hàbits alimentaris, per a portar-lo a eixe punt, perquè, en realitat , l’IMC ens dóna idea de la quantitat de greix corporal que tenim. Recorda que:

On P és el pes en quilograms i

T² és la talla, en metres, elevada al quadrat.

Una vegada fet el càlcul, hem de comparar-lo  amb uns valors predeterminats. I així, si obtenim un valor:

• Inferior a 18,5: estem baixos de pes.
• Entre 18,5 y 24,9: el nostre pes és normal.
• Entre 25 y 29,9: en sobrepés.
• 30 o més: estem obesos.

La comparativa, en els adults, es fa de manera directa sense que hages de fer cap correcció, com sí ha de fer-se per a els xiquets (mira  el que diguem més avall)

També s’ha d’advertir que, encara que en la majoria dels adults la xifra obtinguda és prou fiable, hi ha excepcions:

– El múscul pesa molt més que el greix i, per tant, una persona ben musculosa, com un atleta, pot presentar un índex elevat, sense que això vulga dir que tinga ni massa greix  ni massa pes.

– Pren nota que, si tens més de 65 anys, potser que convinga un índex alt (entre 25-27) perquè aquest et pot ajudar a protegir-te contra  la pèrdua de volum dels ossos, com passa amb l’osteoporosi tan freqüent en la vellesa.

-L’índex necessita correccions si la teua estatura s’aparta molt de la mitjana perquè, de no fer-les, puja a uns valors massa alts en persones baixes i massa baixos en persones altes, i la dada obtinguda és poc realista i fins i tot pot portar-nos a conclusions errònies.

-Durant la infància, l’IMC va canviant i per això no es poden utilitzar els valors anteriors  per a apreciar si un xiquet o una xiqueta tenen el pes que els correspon i, per a calcular-lo han de fer-se unes correccions mitjançant uns taules. A més que, com que es troben en una etapa clau, el control de pes no pot portar-se amb indiferència i per això la possible desviació del pés ha d’estar controlada per un especialista.

Per tot el que hem dit anteriorment, encara que l’IMC no ha de prendre’s com un valor indiscutible, en l’àmbit que ens movem mereix molta consideració, sempre que no estem inclosos en les excepcions que hem especificat. Per tant, amb les seues limitacions, i en general, l’IMC és molt aprofitable, només que és recomanable que, si després de fer el càlcul obtens un valor que consideres extrany, fer la consulta pertinent.

La prova de la seua vàlua és que els professionals de la nutrició es recolzen en ell, tot i que s’ajuden d’ altres índexs i mètodes per a confirmar el seu diagnòstic, entre els altres indexs destaquen el de Brocca (al qual també cal fer-li  correccions) i el cintura-maluc. No parlarem d’ells però tens molta informació i amb bona accessibilitat en la internet (però també hi ha molta mentida. Si en fas ús informa´t d’on l’arreplegues i contrasta-la abans de prendre-la com a certa, o consulta’ns que per això estem).

Fetes les anteriors precisions, creiem  haver demostrat que l’IMC està condicionat pels aliments que mengem i fins  per la forma en què ens relacionem amb ells. I per això, en termes generals, una persona sana que controla la seua alimentació i modifica la seua activitat física pot modificar-lo i tenir, aixi, un cert control sobre el seu pes. Hi ha multitud d’estudis que s’han fet resó d’aço i en concret en volem comentar dos. Però com ens semblà llarg i important ho veurem el següents dies.