Ja està ací de nou el cole i alguns xiquets, a més d’arribar acompanyats dels seus pares poden arribar amb altres acompanyants: els polls. Encara que els polls del cap no transmeten malalties la seua presència s’ha convertit en un problema perquè es disseminen fàcilment entre els alumnes i prova d’això és que podem trobar en internet una literatura extremadament abundant. Qualsevol institució, diccionari o obra divulgativa té alguna cosa a dir sobre el tema. Però, com ja sabem és freqüent que, en este àmbit, se’ns oferisquen informacions no del tot veraç, per això ens hem animat a escriure sobre esta matèria.

ELS POLLS

La primera consideració que cal fer és que el poll és un insecte, el seu nom científic és Pediculus capitis, i com tots els insectes es transformen, patixen la metamorfosi en tres fases.

El capoll dels polls és el que coneixem com a llémena.

De la llémena ix, al cap d’uns dies, la nimfa la qual es transformarà, després, en la forma adulta. La forma de les nimfes i dels adults és semblant i només es diferencien per la grandària. Tot açò pareix de perogrullo però és important perquè determina la forma de tractar la infestació.

Com a paràsits que són, els polls viuen d’altres sers vius i necessiten la calor de la pell per a sobreviure. S’alimenten de molt xicotetes quantitats de sang (molta menys de la que consumix un mosquit) i usen les seues apegaloses potetes per a subjectar-se al pèl i poden viure fins a 30 dies en el cap d’una persona arribant a posar uns huit ous al dia.

Quan comencen a viure en el cabell, és quan comencen a posar ous o llémenes que queden pegades al pèl, prop del cuiro cabellut i que es veuen com a xicotetes bambolles ovalades, blanques o transparents.

PEDICULOSIS

La infestació, el contagi, per polls és la pediculosis.

El símptoma més comú és tindre picor en el cuiro cabellut i es dóna, sobretot en el bescoll i darrere de les orelles. A vegades també poden apareixen uns grans o protuberàncies roges en el lloc de la picadura. Són degudes que, quan el poll pica, injecta una toxina (anticoagulant) en la pell abans de succionar la sang.

Encara que els polls no solen transmetre malalties rascar-se amb les ungles brutes pot causar ferides i infeccions en la pell. Per a saber si algú s’ha contagiat s’ha d’examinar conscienciosament el seu cap.

EXAMEN DEL CAP

Els polls són difícils de veure pel seu xicoteta grandària. És més fàcil fer-ho usant una llum brillant, la millor és la llum solar, i una lupa. Si s’examina un cap infestat, els polls, apareixeran sobre el cuiro cabellut movent-se i les llémenes es veuran subjectes al cabell. Les zones on més sovint es troben llémenes són la part superior del coll i darrere de les orelles. A vegades es poden confondre amb caspa. Es diferencien d’esta perquè mentres que les llémenes estan pegades al pèl, la caspa es desprén fàcilment.

TRACTAMENT DE LA PEDICULOSIS

El tractament de la pediculosis consistix a eliminar els polls i les llémenes, i a previndre els contagis. Per a este últim cas s’usen locions amb efecte repel·lent.

ELIMINAR POLLS

Per a eliminar els polls s’utilitzen champús, locions o cremes que contenen substàncies de diversos tipus que provoquen la mort dels polls. Unes paralitzen el seu sistema nerviós, són els insecticides. Altres són unes silicones, paregudes a la brillantina, que ho maten a l’embolicar-ho i provocar-li asfíxia. Hi ha també algunes substàncies naturals amb efecte pediculicida i amb mecanismes d’acció diversos quasi sempre diferents dels descrits.

En la farmàcia li podem ajudar a triar el tipus de tractament més apropiat.

Respecte a la forma d’aplicació, és recomanable atendre les indicacions exposades en el prospecte del producte triat perquè el tractament siga efectiu. Donada la varietat dels productes existents i la claredat de les indicacions que es donen per a la seua utilització obviem donar normes generals.

En tot cas, ens tens a la teua disposició si vols fer-nos alguna consulta.

ELIMINAR LLÉMENES

La llémenes s’eliminen amb un tipus de pintes denominats llemeneres que es caracteritzen per tindre les pues molt juntes. Les clàssiques són de plàstic o de metall. Les dents dels pintes de plàstic no són tan rígids com els dels metàl·lics, i per això poden no ser prou fort com per a arrossegar els ous; no obstant això servixen per a desembolicar el pèl sense provocar danys en el cuiro cabellut fet que, alguna vegada, provoquen els pintes metàl·lics. Les llemeneres de plàstic estan dissenyades per a trobar i retirar els polls i les metàl·liques per a retirar tant els polls com les llémenes. Per això se solen preferir estes últimes. Durant l’operació el pèl ha d’estar mullat, ja que d’esta manera els polls es mouen amb més dificultat; a més, a l’estar relativament immòbils, es visualitzen millor. Per a mullar el pèl s’utilitzen condicionadors del cabell o vinagre diluït. A l’utilitzar-los convé separar el cabell en diverses seccions i després pentinar-lo intensivament, secció per secció; començant des de l’arrel del cabell i movent-se cap al seu extrem. Després de cada passada, cal netejar bé el pinta per a evitar que els polls que pogueren haver-se adherit a ell tornen al cap en la següent passada del pinta. S’ha de repetir el procediment cada 3-4 dies durant 2 setmanes des de la detecció de l’últim poll viu, per a poder eliminar qualsevol llémena que puga haver quedat. Recentment s’ha comercialitzat una llemenera elèctrica les pues metàl·liques de la qual, al contactar amb un poll, emet una descàrrega elèctrica i ho mata; però no mata les llémenes pel que no s’acaba per complet amb l’enemic. En este cas, el pèl ha d’estar sec. Com són cares i no hi ha evidències que siguen més eficaços que les clàssiques el seu ús en general no està recomanat i poden suposar algun risc si no s’utilitzen adequadament.

FRACASSOS EN EL TRACTAMENT

A pesar que acabar amb els polls no haguera de resultar una tasca massa difícil cada vegada és més freqüent trobar fracassos en el tractament que, fonamentalment, són deguts a una d’estes causes:

1- Utilización de material inadecuado:
Per ús de producte incorrecte o tipus de pinta incorrecte. Sobre el producte a triar no hi ha evidència que un tractament siga millor que un altre i com cap és efectiu al 100% en l’eliminació de polls i llémenes, tots s’han de tornar a aplicar al cap de 7-10 dies. Amb el primer tractament s’eliminen els polls vius, però no les llémenes, amb la reaplicació s’eliminaran els jóvens que hagueren eixit en eixe temps.

2 – Realització incorrecta de la tècnica per:
– Per ús de volum de producte insuficient
– Temps de contacte insuficient amb el producte
– No realitzar la segona aplicació
– Temps o sessions insuficients dedicades al pentinat humit amb les llemeneres.

3 – Reinfestació amb un contacte no tractat.
Ocorre a l’entrar en contacte directe amb algú que tinga polls o per tocar o compartir els seus objectes: robes, barrets, tovalles, raspalls o pintes. La forma d’evitar-ho és la prevenció. Les següents mesures servixen, tant per a no contagiar-se per polls com per a no reinfestar-se:
– Llavar sovint el cabell, mans i ungles.
– Portar el cabell curt o almenys arreplegat.
– Revisar periòdicament el cap dels xiquets (una vegada per setmana) i més sovint si altres xiquets estan infestats.
– Revisar a la resta dels membres de la família. – No intercanviar gorros, bufandes, tovalles, roba de llit, raspalls, peines…
– En les piscines utilitzar gorro de bany.
– Guardar les coses personals de cada persona en àrees separades.
– Llavar tots els pintes o raspalls de pèl usats per la persona en aigua bullint i sabó neutre almenys 10 minuts.
– Llavar (50ºC) la roba, tovalles i la roba de llit usada per la persona infectada en els 2 últims dies abans del tratamiento.
– Pasar la aspiradora en los muebles tapizados, alfombras, asientos de coches, cascos de deportes.

4 – Resistència als insecticides.
Igual que ocorre amb altres insectes, els polls han desenrotllat resistència a algun insecticida i en este cas, la substància afectada es convertix en ineficaç. Quan això ocorre s’haurà de buscar un producte alternatiu per a assegurar l’eficàcia del tractament. Pel que assenyala mai s’ha d’utilitzar un insecticida com preventiu perquè s’afavorix l’aparició de resistències. Per a evitar un nou contagi estan disponibles les locions repel·lents.

Finalment, CONVÉ QUE RECORDES QUE…

– Els polls són paràsits obligats dels sers humans PEL QUE NOMÉS VIUEN EN EL CAP D’ESTOS.
– Els ANIMALS DOMÈSTICS no formen part del cicle vital del poll humà, per això no INTERVENEN EN LA SEUA TRANSMISSIÓ
– Els polls NO BOTEN NI VOLEN, però sí es desplacen. PASSEN FÀCILMENT D’UN CAP A UN ALTRE per proximitat física, a l’ajuntar-se els caps o a través de l’intercanvi d’objectes personals com a pintes, gorros, auriculars, etc.
– El poll del cap AFECTA SOBRETOT A XIQUETS ENTRE 3 I 10 ANYS sense distingir poder econòmic i no van al brut. no fan distincions sobre els hàbits higiènics.
– Encara que són més freqüents en xiquets, és possible contagiar qualsevol persona de l’entorn.
– NO CAL TRACTAR SENSE SER NECESSARI perquè es pot donar un efecte contrari. Poden aparéixer resistències.