Les intoxicacions de Txernòbil i de la Colza corroboren gran part del que hem comentat fins al moment. Es tracta de substàncies no visibles a simple vista que desencadenen intoxicacions de caràcter sever, greus o mortals. Segurament els afectats van ingerir repetidament  el o els agents que causaren les malalties. Per brevetat ometérem detalls que abunden en la idea de la diferent susceptibilitat individual de contraure-les a igualtat de dosi, i, en el cas de la Síndrome Tòxica, no acabàrem de comentar com de difícil resulta trobar-ne l’agent causal. Baste solament un detall, a hores d’ara, encara hi ha dubtes de què ho provoca, si l’oli fraudulent o la tomaca contaminada.
També volem que noteu una altra gran diferència que existeix entre les intoxicacions físiques i les químiques: llevat que considerem els elements radioactius com a agents físics, nosaltres ens hem inclinat per considerar-les químiques (fisicoquímiques), és molt improbable que un agent físic cause una patologia que s’expandisca extensa i indiscriminadament afectant un gran percentatge de la població d’un territori determinat, més aviat, els agents físics, causaran danys a una població limitada.

Recorda que  hem comentat que hi ha un nombre enorme de substàncies químiques que poden causar intoxicacions.

Tractant de resumir, les podem dividir en tres grans grups: les que es troben naturalment en els aliments ( pròpies, micotoxines,biotoxines, composts formats per deterioració de l’aliment i al·lergògens); les que arriben afegides a l’aliment (intencionadament o no: ambientals, plaguicides, etc. ) i les que es formen en l’aliment en un o diversos dels processos tecnològics que pateixen durant la seua elaboració (Acrilamida, HAP, etc.)
Desenvolupar aquests grans apartats excedeix el que es pretenem en aquest blog, però, no obstant açò, en el quadre del final podràs trobar un petit resum amb algun exemple i no descartem dedicar, en una altra ocasió, algun escrit a algun dels apartats que s’especifiquen en aqueix quadre.

Què es pot fer per a minimitzar els perills químics dels aliments?
Com què resten ocults els agents que originen els perills, és difícil prendre mesures per a assegurar la salubritat dels aliments enfront d’aqueixos riscs, però, com a norma general, és recomanable:
– Si les canonades de casa teua són de plom, has de canviar-les. Fins que ho faces, deixa córrer una mica l’aigua de l’aixeta abans de beure.
– Compra els aliments únicament en establiments de confiança per a assegurar-te que els productors no cometen il·legalitats que puguen originar-te problemes
– Llava i pela els vegetals abans de menjar-los i rebutja el brou de cocció de les verdures que  sospitem que puguen portar dissoltes substàncies no desitjades, sobretot si han de ser consumits per xiquets, embarassades o mares que alleten.
– No compres productes d’origen desconegut perquè poden provenir d’hortes incontrolades properes a abocadors, carreteres, indústries i altres entorns particularment contaminats.
– Desconfiar de les carns i els derivats càrnics de colors rojos molt intensos, perquè això és senyal de l’ús d’additius, com  nitrats i nitrits.
– Estableix el costum de conèixer qualsevol aliment que vages a consumir. Informa’t sobre ell. Si està elaborat, és important llegir l’etiqueta.
– Para atenció tant a les condicions que han legislat  les autoritats sanitàries per als aliments com a les comunicacions que vagen difonent.