Ara que ja sabem que els nutrients són uns 50, ens interessa saber com podem agrupar-los per poder conéixer, de cadascun d’ells, la funció que acompleixen quan ingressen en l’organisme. No és difícil perquè només poden pertanyer a un d’aquests cinc grups:

• Hidrats de carbó (també coneguts com a carbohidrats o glúcids)
• Greixos (o lípids)
• Proteïnes
• Vitamines
• Minerals

Tot el que ens nodreix està inclòs en un d’aquests grups. I, per a potar una vida sana, n’hem de menjar d’aliments que continguen de tots ells. A més, també hem de prendre diàriament, aigua i fibra alimentaria, als quals, per les seues importants funcions els dedicarem un capitolet.

Els tres primers de la llista apareixen, freqüentment, en la literatura especialitzada, com Macronutrients, perquè són els que hem de prendre en major quantitat. Els altres, com en necessitem quantitats petites, es diuen micronutrients.

Des del punt de vista de les necessitats de l’organisme, n’hi ha uns que el cos ha obté obligatòriament dels aliments, per la qual cosa es consideren essencials, i n’hi ha d’altres, que el cos mateix se’ls pot fabricar a partir d’aquests essencials i que, per això, són no essencials. I així, la glucosa és un nutrient essencial que l’organisme obté majoritàriament a partir d’altres productes, com del midó, que és un aliment no essencial format per moltes molècules de glucosa unides i que el cos allibera en el procés digestiu. En aquest contingut de glucosa radica la seua importància nutritiva.

Ara parem atenció en els següents fets:

• La majoria dels aliments tenen més d’un nutrient, i n’hi ha pocs que en tinguen, només, un d’ells. En aquest últim cas, n’hi ha de vegades d’altres nutrients acompanyants, però estan en tan petites quantitats que no es prenen en consideració. I així el sucre moré té quantitats menudes de vitamines i minerals però són tan insignificants que no tenen gens d’importància dietètica. Aquestes substàncies acompanyen la sacarosa, un macronutrient, amb caràcter únicament energètic per la qual cosa aquest aliment es coneix com calories buides. D’altres amb del mateix caràcter són el sucre i les farines blanques, els olis, en els quals la part aclaparadorament majoritària és greix, i també les begudes que contenen alcohol, ja que aquest, encara que no es pot considerar nutrient, té un marcat efecte energètic.
• En aquells aliments que tenen més d’un nutrient n’hi ha un o dos que apareixen en major quantitat i, per això, els caracteritzen, la qual cosa permet que es puguen agrupar d’acord amb la composició química que tenen, responent als grups mencionats més amunt.
• No existeix un aliment que siga complet i que tinga tots els nutrients i en les quantitats òptimes per al ser humà, excepte la llet materna per al nadó. Això és el que ens obliga a portar una dieta en la qual, en principi, han d’entrar tot tipus d’aliments i se n’han de prendre en determinades proporcions, sense excessos ni faltes, per aconseguir que estiga equilibrada.

Una forma de presentar els grups dels aliments, més visual, és la roda dels aliments

La imatge que presentem està obtinguda d’una publicació del Ministeri de Sanitat. Els colors estan posats per raó d’eixa funció majoritària que hem dit que presenten.
En els de color roig predomina la funció estructural, també coneguda com a plàstica. Són rics en proteïnes, i a més contenen altres substàncies que els separen en dos subgrups, els dels lactis tenen també una destacable quantitat de calci, necessari per a la formació i la conservació dels ossos, i, a més, tots són rics en general en ferro, zinc, vitamines A, D i vitamines del grup B. Els de color groc són aliments amb funció energètica i també estan dividits en dos subgrups, uns rics en greixos, animals o vegetals, com la mantega, la cansalada o la mantega de porc en el primer cas, i com els olis, d ‘oliva, gira-sol o soja en el segon, i l’altre amb productes rics amb hidrats de carbó. Els de color verd són productes de caràcter regulador, rics en micronutrients de tipus vitamina, i estan constituïts sobretot per fruites, riques a més en sucres, i verdures. N’hi ha un últim grup al qual se li adjudica un paper cada vegada més important en la nutrició, ja que tenen a més de nutrients de caràcter energètic, bé siguen hidrats de carbó (llegums) o olis (fruits secs), una important quantitat de proteïnes, són els que, en la roda dels aliments, es presenten amb color marró.