La Pell
10 juny, 2015
Les picadures d’insectes
18 juny, 2015
Mostrar tot

El Sol i la pell

El sol beneficia però també perjudica

En el primer article sobre pell vam dir que el seu principal enemic és el sol i també que, encara així, no es pot prescindir completament d’ell perquè té efectes beneficiosos per a la salut tant de tipus físic com emocional perquè el sol influïx en l’estat d’ànim a l’equilibrar el sistema nerviós i influir en molts casos, sobre l’autoestima.

Perquè perjudica el sol a la pell?

A l’incidir els seus rajos, per la pell s’absorbixen les seues radiacions ultravioleta i infraroges que són les responsables dels efectes.

  • Els ultravioleta A, coneguts com a Rajos Uva: Són els responsables que les cèl·lules produïsquen melanina, que és la substància natural que pinta la pell. Penetren profundament en la pell i es considera que no provoquen cremades, però, a llarg termini, poden provocar danys com a envelliment prematur, taques, pèrdua d’elasticitat i, inclús, lesions importants.
  • Els ultravioleta B, UVB: són responsables de l’enrogiment.
  • Els infrarojos A, IR-A: Són els que més penetren. Fins fa poc es consideraven quasi innocus, però també tenen efectes perjudicials: Provoquen fotoenvelliment.

En el quadro adjunt es detallen els efectes dels rajos solars:

[table id=1 /]

En resum, les conseqüències adverses dels rajos solars inclouen cremades, taques, al·lèrgies, envelliment que dóna lloc a arrugues… i fins a càncer de pell, una patologia greu cada vegada més freqüent. Una característica a tindre en compte és que la pell té memòria el que significa que els efectes perjudicials dels rajos solars, que pareix que s’hagen superat o que no s’hagen notat, poden, amb el temps, presentar-se en forma de noves lesions esta vegada degeneratives.

Es comporten totes les pells igual davant del sol?

No cal ser un expert per a observar que no. Com més pàl·lida siga la pell de partida més intensament es noten els efectes dels rajos solars. Així s’observa que la pell negra no es crema mai mentres que com més blanca siga tolera el sol amb més dificultat. La mesura de la tolerància al sol s’establix d’acord amb la capacitat de produir melanina i per tant de bronzejar-se (pigmentar-se). Esta mesura es coneix com a Fototip cutani i determina la protecció solar que ha d’utilitzar cada u. Estos són els fototips cutanis i el tipus de protecció adequada per a cada un d’ells:

Fototip I: És el dels individus propensos a cremar-se intensament que pràcticament no es pigmenten mai i que descamen amb facilitat. Són persones de pell molt clara, ulls blaus i amb pigues. Habitualment la seua pell és molt blanca. En l’exposició al sol necessiten ultra protecció solar.

Fototip II: Es dóna en els que es cremen fàcil i intensament, es pigmenten lleugerament i descamen de forma notòria. Solen ser individus de pell clara, pèl ros o pèl-roig, ulls blaus i pigues. La seua pell és blanca. Necessiten ultra màxima protecció per a prendre el sol.

Fototip III: És el dels què es cremen amb moderació i es pigmenten. La seua pell és blanca. Necessiten protecció màxima extra.

Fototip IV: Es dóna en persones que es cremen moderada o mínimament, es pigmenten amb prou facilitat i de forma ràpida al posar-se al sol. Són persones de pell blanca o lleugerament marró, pèl i ulls foscos. Són les races mediterrànies, mongòliques i orientals. Es protegixen del sol amb protecció extra moderada.

Fototip V: Es caracteritza per presentar-se en aquells individus que es cremen rares vegades i que es pigmenten molt. La seua pigmentació és immediata. Són individus de pells de color marró que necessiten d’una protecció moderada mínima.

Fototipo VI: És el dels individus que no es cremen mai. És el de la raça negra. Necessiten d’una protecció mínima.

De tot açò es conclou que qualsevol pell, inclús la negra ha d’utilitzar protector solar.

Com sé quin protector solar he d’utilitzar?

El protector solar té un número, l’índex de protecció solar, que ens informa sobre el grau de protecció que brinda a la nostra pell. Com més blanca siga una pell, major índex de protecció solar es necessita. Eixe número, que ve marcat en l’envàs, està precedit d’unes sigles: FPIP o SPF, el número és més alt quant major siga la protecció que oferixen. La indústria cosmètica utilitza diferents mètodes (Americà, Australià, Colipa) per a determinar-ho i els índexs que obtenen no són comparables entre si. En el nostre àmbit s’usa majoritàriament el mètode Colipa o Europeu encara que no és obligatori. El mètode COLIPA classifica els productes en estos tipus o categories:

[table id=2 /]

Al parlar dels fototips presentem quin era el FPS convenient a cada tipus de pell, però hi ha una altra forma de calcular-ho que veurem a continuació:

Este mètode té l’avantatge que té en compte l’edat de l’usuari i la seua possible al·lèrgia al sol i l’inconvenient que lliga el FPS a la radiació ultravioleta (índex UV) que cal conéixer. Esta dada la facilita entre altres, l’Agencia Estatal de Meteorologia.

Exemple

Veurem un exemple per a una persona de fototip II que residisca a la Comunitat Valenciana. Com l’AEMET marca un índex UV de 7, aplicant la fórmula, ix a utilitzar el següent protector solar:

3 x ‘Index UV (7)= 21+ 5= 26

Per tant el factor de protecció adequat estaria entre 25 i 30.

CONSELLS D’UTILITZACIÓ / MODE D’OCUPACIÓ DEL FOTOPROTECTOR

Es deu:

  • Utilitzar el fotoprotector adequat per a cada tipus de pell o zona del cos (crema, esprai, llet o gel), fototip, edat i circumstàncies d’exposició. El farmacèutic li pot guiar en l’elecció del producte més adequat.

L’exposició al sol ha de ser progressiva. Al principi, no s’han de superar els 15 minuts diaris. L’increment del temps d’exposició solar ha de ser gradual i sense excessos.

  • Aplicar el fotoprotector en quantitat generosa (2 mg/cm2) , de forma uniforme, sobre la pell seca, mitja hora abans de l’exposició al sol. La pell mai ha d’estar humida perquè les gotetes d’aigua actuen com a xicotetes lupes que incrementen l’acció de la radiació solar i es poden produir cremades.
  • Renovar l’aplicació a les 2 hores i després d’assecar-se després de cada bany.
  • Emprar una fotoprotecció més alta, almenys, en les primeres exposicions solars. No cal prescindir del fotoprotector encara que la pell estiga bronzejada.
  • Extremar les precaucions en les parts del cos més sensibles al sol: cara, coll, calba, muscles, escot, orelles, mans i empenyes. La protecció dels llavis s’ha de fer amb llapis o barres fotoprotectores, i la del cabell amb productes específics. Les orelles i la punta del nas són zones que sobreïxen pel que estan més exposades. Recordar que no existix la “protecció total” i que el temps d’exposició al sol ha de ser limitat.

Oferim a continuació uns consells presos d’un fullet editat per l’Associació Espanyola contra el Càncer i el Consell de Col·legis Farmacèutics, amb algun comentari:

ADVERTÈNCIES

  • Evitar l’exposició solar entre les 12 i les 16 hores (oficials) que són les hores de major insolació.
  • Els fotoprotectores s’han d’utilitzar inclús en dies ennuvolats. Encara en eixos dies la radiació és perillosa.
  • L’aigua, l’herba, l’arena i la neu reflectixen els rajos solars i augmenten els efectes de les radiacions sobre la pell, per la qual cosa cal utilitzar fotoprotectores més alts. Cal utilitzar protector encara que es vaja a romandre davall l’ombrel·la.
  • Evitar llargues exposicions al sol. Els efectes del sol són acumulatius.
  • Procurar no adormir-se al sol.
  • No utilitzar colònies, desodorants o altres cosmètics en l’exposició al sol, produïxen taques i augmenten el risc d’aparició d’al·lèrgies.
  • Protegir la pell amb roba i el cap amb un barret.
  • Hi ha medicaments i productes cosmètics que produïxen en la pell una reacció de fotosensibilitat per l’exposició solar. Consulta al teu farmacèutic.
  • En casos especials: embaràs, patologies cutànies, treballadors a l’aire lliure, individus amb antecedents familiars de càncer i fototips molt baixos I i II, aplicar productes d’ultra protecció o evitar prendre el sol.
  • Extremar les mesures protectores en qualsevol activitat a l’aire lliure.
  • Vigilar els canvis de color, forma o grandària de pigues. Consultar a l’especialista.
  • Protegir els ulls amb ulleres de sol que porten protecció 100% UV (blau del visible).
  • No utilitzar protectors solars oberts des de l’any anterior.”

FOTOPROTECCIÓ INFANTIL

La dermis dels xiquets és molt més fràgil i susceptible a modificacions degudes a l’exposició a la radiació solar que s’emmagatzema i que pot provocar, amb el pas del temps, un efecte cancerigen per acumulació. Quan s’exposen al sol sempre han de fer-ho amb filtres solars adequats a la seua edat i tipus de pell.

  • No exposar al sol a xiquets menors de 3 anys.
  • Protegir-los amb roba, gorra, ulleres i protectors solars d’alts índexs, especials per a xiquets i resistents a l’aigua.
  • Utilitzar fotoprotectores inclús en l’ombra i en totes les activitats a l’aire lliure.
  • Fer-los beure aigua ben sovint.
  • Evitar les cremades solars durant la infància.
  • Recorda

    • Evita exposar-te al sol entre les 12 i les 16 hores (oficials)
  • Vigila

    • La protecció dels xiquets i ancians de forma especial
    • Els canvis de color, forma o grandària de pigues o pigues. Consulta al metge.
    • Si prens medicaments, consulta al farmacèutic
  • Utilitza

    • Productes cosmètics de protecció solar adequats al teu fototip
    • Ulleres de sol que absorbisquen el 100% de les radiacions UV
    • Protecció física: barrets d’ala ampla, camisetes…
11415539_992582677449251_3234335776665628384_o

La Nostra Gama de Protectors Solars

Passa’t per la farmàcia y consúlta’ns quina és la teua millor opció

Comments are closed.