Una forma de gaudir de les falles és assistir a les “mascletades”, els “castells” i les “despertades”, esdeveniments en els quals es disparen artefactes pirotècnics que omplin les ciutats valencianes de colors, fum i olor a pólvora. Però també de foc i de sorolls. Amb aquestes dues últimes coses cal anar amb compte perquè provoquen accidents. No es tracta d’una qüestió menor, durant la redacció del present article hem conegut la mort d’un treballador per l’explosió  que hi ha hagut en un obrador una pirotècnic,  amb alguns ferits més de diversa consideració. Altres anys, amb el pas dels dies de la festa fallera, sorgeixen  accidents massa freqüents que, quan no afecten a un nombre elevat d’individus, no solen merèixer espai en els mitjans de comunicació, però que no són, per a res, infreqüents. No coneixes algú que n’haja patit?
Com a forma de compromís amb la salut, un altre any pretenérem donar consells sobre com protegir-se davant el risc de patir cremades – ho pots llegir en el blog si t’interesa- i hem cregut que, aquesta vegada,  calia donar algunes pautes referides al soroll.

Crida l’atenció que, quan realitzes una recerca de material per a elaborar un article, és fàcil trobar que en parlen dels riscs de cremar-te, però ho és menys que mencionen alguna cosa relacionada amb els riscs del soroll; o no en parlen, o ho fan solament d’una manera residual. I tanmateix, quan s’atén a la legislació vigent no passa el mateix, i així, la Unió Europea, en una Directiva, classifica els artificis en funció del risc que produeix el soroll:
• Categoria I: Risc baix, soroll baix. Poden estar indicats per a interiors. Prohibits per a menors de 12 anys.
• Categoria II: Risc baix, soroll baix. Únicament en exteriors. Prohibits per a menors de 16 anys.
• Categoria III: Risc mitjà i un soroll superior al de les anteriors categories però sense ser nociu per a la salut. Indicats per a amplis espais oberts en exteriors. Prohibits per a menors de 18 anys.
• Categoria IV: Material per a ús només professional.

Encara que els riscs per a la vida són majors per les deflagracions o per les cremades, no hem de menysprear els efectes que els sorolls poden provocar sobre l’oïda. Probablement són menys greus però més usuals. El nivell acústic d’una conversa és d’uns 60 decibels; passant l’aspiradora, es pot elevar als 70, amb el clàxon del cotxe als 90 i pel motor d’un avió a uns 120. L’explosió d’un objecte pirotècnic, quan és molt fort, pot arribar fins els 140,o dit d’una altra manera, el nivell del soroll en un d’aquests esdeveniments pot aconseguir un nivell superior al que produeix el pas d’un avió. Doncs bé, aqueix nivell de soroll és capaç de generar un trauma acústic que pot arribar a ser greu, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), especialment  per als xiquets més petits pel caràcter més fràgil de les seues oïdes.
La mesura de prevenció més eficaç per a evitar patir dany és guardar una distància prudencial del lloc dels esclats, atenent a les mesures de precaució que dicten les autoritats locals, especialment si anem acompanyats de xiquets.

Una altra és protegir el nostre sistema auditiu durant la nostra assistència als espectacles considerant la connexió entre l’oïda i la trompa d’Eustaqui. Hem de recordar que, quan es produeix una explosió, les ones sonores que es generen arriben als timpans des de les orelles i també des de la boca a través d’aquesta trompa i fins i tot, una petita part, pel nas. L’ona expansiva provocada per la deflagració amb la boca oberta i les oïdes tapades força el timpà cap a l’exterior i pot arribar a trencar-lo. Per tant, si tenim la boca oberta, hem de tenir les oïdes destapades. Pot ajudar-nos a mantenir la boca oberta tenir algun objecte entre les dents que assegure aquesta obertura. Per contra, si tanquem la boca haurem de tapar les oïdes, perquè, en cas contrari, es podria trencar el timpà cap a l’interior. Una bona idea, si decidim tenir la boca tancada, és tapar les oïdes amb una mica de cotó o amb uns taps per a evitar els efectes perjudicials de la sobrepressió. Però recorda sempre: o tot obert o tot tancat.
Una vegada que hem assistit a l’esdeveniment ens queda avaluar quin ha sigut l’efecte que puguem notar en les oïdes, Si ens brunzeixen  i tenim dificultats per a entendre les veus pròximes, significa que hem patit un trauma auditiu, lleu en la majoria dels casos, però que pot transformar-se en alguna cosa pitjor si seguim exposant-nos. Un indici a posteriori que pot indicar-nos que la cosa no va bé és no percebre sons de baixa intensitat, com el cant dels ocells o el so de les fulles dels arbres mogudes pel vent. En aquest cas, haurem d’acudir al metge perquè ens sotmeta a una revisió mèdica auditiva.

Finalitzem amb un recull de consells:

Els nostres:

. Vigila la distància que tens des del punt de detonació de l’espectacle pirotècnic: com més lluny estigues tindràs menys possibilitats de patir danys per soroll.

. Cal que els xiquets es mantinguen allunyats, ja que són la població més susceptible de patir conseqüències negatives.

. És preferible que estigues en espais oberts que en tancats, per a evitar la concentració de l’ona expansiva.

. Els taps o una mica de cotó en les oïdes poden ajudar a dissipar l’ona sonora. Si te’ls col·loques, cal que  mantingues també la boca tancada.
. Si, per contra, mantens la boca oberta, recorda que no t’has de tapar de cap manera les oïdes.

. Acudeix al metge davant qualsevol dubte sobre la qualitat de l’audició.

Extrets de la pàgina web de l’O.C.U.: Consells per a divertir-se sense esglais

• Compra la pirotècnia només en comerços autoritzats. Revisa la seua etiqueta, llig les normes d’ús i comprova que hi figurenel nom i la categoria del producte, l’etiquetat CE i l’adreça del fabricant/distribuïdor.
  • No la compres sense el seu corresponent envàs o embalatge.
  • Compra una metxa d’encendre per als teus petards. Si uses directament un encenedor o un llumí, la flama pot desviar-se i fer que explote el petard sense donar-te temps a allunyar-te.
  • Respecta les edats indicades i no deixes que els xiquets juguen amb ells. Sempre ha d’haver-hi un adult vigilant.
  • No els encengues a menys de 500 metres d’arbres o llocs amb risc d’incendi. No els uses en dies de vent.
  • No els manipules intentant extraure el seu contingut i mai no te’ls guardes en les butxaques.
  • Mai no els dispares directament des de la teua mà, podries patir danys irreversibles.
  • No n’encengues més d’un alhora. Encén-ne un i retrocedeix ràpidament. Si són  aeris, no els llances on hi haja obstacles en la seua trajectòria.
  • Procura que no hi haja cap part del cos per damunt d’ells en encendre-ho.
  • Encén la metxa pel seu extrem més allunyat. No els encengues dins de botelles o llandes.
  • Si no s’encén o no explota, no t’acostes. Espera un temps prudencial i, llevat que la metxa estiga intacta, no tornes a encendre’l. Submergeix-ho en un poal amb aigua per a inutilitzar-lo.
  • No fumes mentre uses material pirotècnic i no encengues petards si en tens uns altres en les mans.
  • Si els vas a transportar en un vehicle, pren precaucions amb la calor excessiva i no els lleves del seu embolcall original fins que vages a disparar-los.
  • No els llances mai contra persones, animals o béns.
  • Tin a mà un poal d’aigua o una mànega de jardí per a qualsevol imprevist.
  • Una vegada disparats, banya les restes amb aigua abans de tirar-los al fem.
  • tria un lloc obert, preferiblement un descampat amb una superfície llisa, sense vegetació i en el cas d’artificis voladors sempre allunyat d’edificis. No llances mai petards des de finestres o balconades, i ull amb algunes normatives municipals, que prohibeixen utilitzar petards i focs artificials.
  • Deixa  les teues mascotes en llocs tancats, amb aigua, menjar i ventilació, on el soroll els afecte com menys millor.

BONES FALLES