El farmacèutic, pel fet de ser-ho, deu d’estar interessat en l’alimentació de les persones que atén, perquè està interessat en allò que en ingressar en el cos del seu pacient té un efecte biològic. I l’aliment el té perquè és el suport de la nutrició i aquesta és, com veurem, imprescindible per a la salut i perquè, en alguns casos, pot influir en l’efecte dels medicaments. Per això, quan l’apotecari aconsella entre sobre l’ús dels fàrmacs, ha de tenir en compte quins són els aliments que pren la persona que li fa la consulta. Encara que en la majoria de les ocasions no hi ha influència mútua o aquesta no té importància, en altres el bon efecte del remei està relacionat amb el menjar. Per exemple, alguns antibiòtics no s’han de prendre amb llet, quasi tots els antiinflamatoris s’han de prendre després de tindre alguna cosa en l’estómac i altres medicaments fan més o menys efecte segons s’acompanyen o no de determinats aliments. I així podríem seguir. Però és un tema molt llarg i complex que igual abordem en una altra ocasió.

Per ara, ens anem a centrar en allò que em sembla més bàsic: l’aliment com a element imprescindible per mantenir o aconseguir la bona salut.

¿Per què l’aliment té influència en la salut?

Considerem que el cos és un conjunt de sistemes: digestiu, respiratori, circulatori… que funcionen coordinadament, com un cotxe, que també té nombrosos sistemes, l’elèctric, el mecànic… El bon funcionament d’ambdós requereix una aportació d’energia. En el cas del cotxe, l’energia l’aporta la gasolina i en el cas del cos la glucosa. Si al cotxe li falta gasolina, es para, i si al cos li falta la glucosa, no podrà tenir l’energia necessària per al seu funcionament.

El cos obté la glucosa a partir dels aliments. Per tant, cal menjar aliments que donen glucosa a l’organisme o que tinguen substàncies que es transformen en glucosa dins d’ell. Aquest exemple demostra que l’alimentació influeix en la salut. Podem afegir més exemples: una malaltia estesa entre els marins fa segles era l’escorbut, que es produïa perquè, en la seua dieta, no figuraven les verdures i les fruites fresques. Amb el temps es va saber que, per no menjar-ne, es faltava vitamina C i que era la carència d’aquesta substància la que els provocava el problema. Però, no sols la falta d’un determinat nutrient, pot produir que el cos no estiga sa. En el nostre àmbit també són freqüents les malalties per excés. Un cas ben clar d’açò és l’obesitat dels individus sans que mengen massa. D’aquest tema parlarem en el següent article i, potser, ampliarem el que estàvem contant ara.

El que heu tingut l’amabilitat de llegir és una espècie d’introducció i una manera d’explicar per què hem decidit tenir una nutricionista professional al nostre costat per a fer-li consultes sobre problemes d’alimentació i nutrició que puguen ser tractats quan no siga obligat portar control mèdic.