Com que ja està ací el Nadal, ha arribat l’hora dels menjars  nadalencs. Vulgues o no vulgues, en menjaràs. I amb ganes o sense ganes, menjaràs massa i tindràs sort si només t’excedeixes un o dos dies. El més normal és que menges moltíssim i durant molts dies i que alguna vegada ho faces de tal manera que difícilment no vinga el moment que estigues que reglotes. I el pitjor és que és difícil dir que no, que ja n’hi ha prou: ¿Li faràs un lleig a ta mare, o als germans, o als amics, o als companys…, o fins i tot al cambrer que està posant-te davant la col·lecció dels apoteòsics plats que arriben un darrere d’altre o quasi alhora  deixant-los d’engolir, o almenys de tastar, i a part que solen estar boníssims? Clar que no, ens diu el nostre dimoniet interior: són els plats de les festes d’aquesta època, i ben gustosos. I perquè ho siguen solen  tenir un component dolent i en quantitats  bastant elevades: el greix. Ja saps que el greix és el que dóna el sabor al menjar, però també el que més obtura les arteries i el que més abunda en calories. I damunt, tot es rega amb begudes alcohòliques, que són, també, obturadores i ben energètiques. I per si falta alguna cosa, quan s’acaba l’àpat en si, comença el moment dels dolços nadalencs, i del cava que mai s’acaba perquè sempre tens la copa plena. ¿Què seria del Nadal sense els torrons, els pastissos de moniato, i els de glòria? I així ens posem. Quan acaben les festes, estem fets una glòria i se n’han anat a fer punyetes els esforços que hem estat fent al llarg de molts mesos per a quedar un poquet més saludables o més magrets. Però, ¿què hem de fer?, ¿haurem de renunciar a tastar la gastronomia d’aquesta època de l’any? ¡Caram!, si volem viure millor, haurem de participar de les festes  i, encara que vulguem estar més prims, si no és obligatori perquè la salut puga ressentir-se’n, menjarem algun dia fins a l’excés,  perquè ho fa tot el món i perquè d’altra manera la nostra moral se n’abaixarà fins a l’infern ¡Vaja un dilema! ¿Què podem fer?

Dir-ho és fàcil. Privar-se no, però sí, moderar-se i compensar. ¿Com?

Et deixem aquests consells:

• Prepara’t els dies previs i posteriors amb una dieta que tinga poquet de greix.
• I compensa els excessos  equilibrant els menjars pròxims, però no t’en saltes cap. Si fas un menjar fort a migdia, fes un sopar lleuger amb fruita i iogurt desnatat. Si el faràs fort de nit, fes lleuger el dinar, potser de peix a la planxa amb verdura.
• No vages a un dinar fort amb l’estómac buit. Menja abans alguna cosa que tinga efecte saciant.
• Procura no repetir de res, segur que l’amfitrió ha pensat un menú ple de sorpreses que hauràs de provar.
• Alerta amb l’alcohol perquè té moltes calories. Beu-ne amb moderació i no oblides que l’aigua és el millor aliat contra la set i que t’ajuda a ingerir els aliments. Espera al brindis per a prendre una copa.
• Pren els dolços nadalencs amb moderació i procura compensar-los amb la resta de la dieta.
• No deixes de fer el teu exercici físic habitual: t’ajudarà a gastar les calories de més que estigues prenent entre tant de dinar i sopar.
• Si ets tu l’amfitrió, elabora un menú sense massa greixos. Hi ha plats molt saborosos que no en tenen. En internet pots trobar llocs amb suggeriments de bons  plats i molt adequats a la festa.

De vegades no és greu que et sobre menjar. Pot ser una benedicció. Com a prova et deixem, al final d’aquest escrit, un regalet, un enllaç a un llibre electrònic de receptes de les sobres, perquè pugues aprofitar-ne algunes  i llevar-te el mal de cap que suposa haver de pensar en el pròxim menú rutinari, per què el Nadal s’acaba més prompte que tard.

Però sobretot com a final, et recomanem una cosa molt important: gaudeix del Nadal i fes-ho ple d’alegria, d’entusiasme i d’emoció, i pren en conte una cosa destacadíssima: Volem que sigues feliç

Volem que sigues feliç

tu i els teus parents i amics

i que els pobres muden a rics

i que tots mengem a pessics

d’un deliciós pastís,

de la vida.

El nostre regalet de Nadal: Cocina con sobras