ELS PERILLS QUÍMICS DELS ALIMENTS (I)

Els perills físics dels aliments
14 Febrer, 2018
Cuida les teues oïdes en les Falles
15 Març, 2018
Mostrar tot

ELS PERILLS QUÍMICS DELS ALIMENTS (I)

Quan parlàvem dels perills físics dels aliments estàvem ho fèiem d’una qüestió relativament senzilla, ja que, en general, només  provocaran dany aquells objectes la grandària dels quals és perceptible a simple vista, i perquè les seues amenaces resulten fàcilment evitables amb la mera inspecció de l’aliment.

Amb els agents químics no passa el mateix ja que en aquest cas, no sol haver-hi relació perill-grandària sinó perill-dosi ingerida, i com que la dosi, en la majoria dels casos, no necessita ser gran, quan per la seua presència els agents no varien l’aspecte de l’aliment (color, olor sabor, textura), queden com a “ocults”, és a dir, no estan visibles. Per això, ací, la inspecció visual de l’aliment no serà suficient per a descartar una contaminació.
A més, els seus efectes indesitjables també són diferents: no provocaràn uns danys, sinó unes malalties que, la majoria de les vegades, seran  uns enverinaments ( intoxicacions). La seua gravetat serà molt variable, des de lleus fins a severes i fins i tot arribaran a produir morts.

Les seues conseqüències no són sempre immediates a la ingestió, sinó que poden tardar a notar-se i aparèixer a mitjà o fins i tot a llarg termini. A voltes, calen ingestions repetides d’un mateix agent per què aquest provoque els efectes no desitjats.
Algunes malalties són tan lleus que no requereixen tractament, però unes altres no mortals es poden convertir en cròniques. La gravetat dependrà, a més de la naturalesa química de l’agent, de la susceptibilitat de l’afectat.

Encara que els símptomes d’alguns agents siguen semblants, bé que quasi sempre presenten matisos o disparitats, les evolucions de les patologies poden ser molt diferents, i açò, unit al fet que el nombre de substàncies químiques perilloses és enorme i que s’en descobreixen de noves cada dia, fa que trobar el factor causal o establir un diagnòstic i el corresponent tractament siga molt dificultós.

Una de les pitjors intoxicacions químiques (o fisicoquímiques) patida per la humanitat, si no la pitjor, va ser la intoxicació massiva produïda per les emissions radioactives procedents de l’explosió de la central nuclear de Txernòbil. Com a conseqüència del núvol radioactiu que originà, es van contaminar milers de quilòmetres quadrats al seu al voltant i, a més de la catàstrofe humanitària immediata que provocà per contacte directe amb les partícules, una altra de més soterrada s’escampà en transmetre’s, aquestes partícules, a la població, per mitjà de l’aigua i dels aliments contaminats.

Els elements radioactius de Txernòbil els considerem com a agents químics, encara que en ocasions en algunes publicacions científiques apareixen com a físics ( en realitat ho són fisicoquímics) perquè si ho fem d’aqueixa manera podem confirmar la idea de la improbabilitat que una intoxicació física afecte un àrea i un percentatge extens de la població d’un territori determinat, per la qual cosa cal esperar que, en termes de salut pública, els agents físics, causen uns danys lleus i limitats.

A Espanya, el cas més cridaner i tràgic d’intoxicació per agents químics ocorregut  és la malaltia per oli de colza desnaturalitzat, també conegut com a Síndrome Tòxica o Pneumònia Atípica, una intoxicació massiva que va aparèixer el 1981, i afectà a unes 20.000 persones i causà la mort a més de 1000. Encara que hi ha una línia d’investigació que atribueix la malaltia a tomaques enverinades, segons una sentència del Tribunal Suprem, el responsable de la intoxicació va ser l’oli de colza, desnaturalitzat per a ús industrial i que va ser desviat conscientment i per “un desmesurat afany de lucre” al consum humà. En qualsevol dels dos casos, colza o tomaca, és el pitjor enverinament de la història d’Espanya i queda clar que l’agent productor de la malaltia van ser un o diversos agents químics presents, bé en les tomaques bé en l’oli, i que els afectats que han sobreviscut pateixen seqüeles en molts dels seus òrgans amb diferents graus d’afectació  que els provoquen, fins i tot, grans invalideses. moltes persones encara estan patint les conseqüències.

Ho deixem per hui i ho continuarem en la pròxima entrada del blog.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *