Objectius de l’alimentació

Tatuatges
14 desembre, 2015
Anem a menjar en Nadal!
22 desembre, 2015
Mostrar tot

Objectius de l’alimentació

Objectius de l’alimentació

El primer objectiu de l’alimentació és llevar-nos la fam. Aquest és el motiu fisiològic. Però alimentar-se, menjar, també és una forma de gaudir, una font de plaer, i una forma de reafirmar la nostra identitat, encara que ací ja entrem en altres conceptes. Quan parlem de gaudir estem parlant d’un plat, entenent com a tal la combinació, generalment harmoniosa, de més d’un aliment. El conjunt dels plats típics de cada terra conformen la seua cuina, i això té una importància cultural capital. Nosaltres tenim la nostra cuina valenciana. ¿Cal dir quina importància té per als valencians que existisca una cuina autòctona amb un nombre de plats ben populars?
Però no divaguem. L’objectiu del nostre text no són els dos últims apartats sinó el primer. Així que continuarem per ací.

¿Per què amb els aliments ens llevem la fam?

Els aliments ens lleven la fam perquè tenen nutrients.
¿Recordes el primer article? L’ aliment s’assembla al medicament i aquest té unes substàncies actives que són les responsables de l’efecte medicamentós, i altres, acompanyants, els excipients, incloses per motius tecnològics, que no tenen cap efecte fisiològic. L’aliment també té les seues substàncies actives que són els nutrients, i també sol tenir altres substàncies acompanyants, sense efectes des del punt de vista nutritiu, que es pareixen als excipients i que constitueixen la tecnologia emprada per la natura.

I, ¿què és un nutrient?

Es considera nutrient  aquella substància que compleix alguna de les funcions de la nutrició, que són l’energètica, l’estructural i la reguladora de les funcions corporals.

¿Què vol  dir que el nutrient pot tenir funció energètica?

Tornem altra volta al primer article. Si recordes, dèiem que el cos i el cotxe se semblen. Aquest és l’argument: els dos necessiten energia per a funcionar. Més endavant tindrem ocasió d’aprofundir-hi.

I ¿estructural?

Prenguem una altra vegada el símil del cotxe. El cotxe es fa en una factoria, i va creixent a mesura que els operaris munten els seus distints elements que constitueixen la seua estructura. El cos humà, des de la fecundació, va creixent en el si de la mare, sense ningú que el munte, a partir de  les substàncies que li arriben per la sang a través del cordó umbilical. Aqueixes substàncies, aqueixos elements, són nutrients, dit  d’ una altra manera,  alguns nutrients contitueixen les rajoles que formen l’edifici que és el nostre cos.  Però millor tornem al cotxe, a partir de l’eixida de la fàbrica, ja té la grandària definitiva i, ja no creixerà, encara que necessitarà que, de tant en tant, se li faça un manteniment, que se li canvien les bateries i els llums,  que se li canvie l’oli i se li arreglen els colps,…etc. El cos humà, per contra segueix automuntant-se, creix, i continua creant noves estructures durant molts anys fins que es fa adult. I, a més, necessitarà, també, al mateix temps, ara i després, tota la vida, renovar o reparar moltes de les seues estructures, algunes,  fins a cada dia. Aquestes últimes propietats les mantindrà mentre viurà i els materials de què es servirà per a aquestes últimes tasques també són nutrients.

Ens falta la funció reguladora

El funcionament del cos humà és molt complex i ha de tenir un ordre summament estricte. El contrari seria un caos i el caos és incompatible amb la vida: per això necessita uns mecanismes finíssims per a aconseguir una regulació precisa de les seues activitats i que existisquen uns sistemes que asseguren aqueixa regulació. Aquests inclouen, per exemple, el sistema nerviós, que dóna les ordres a les cèl·lules corporals, o l’endocrí, que actua transmetent els missatges químics pertinents mitjançant les hormones. La majoria de les hormones estan compostos o porten, en la seua composició, nutrients. A més, molts minerals i totes les vitamines intervenen, només, a aquest nivell,  tenint una funció estrictament reguladora.

Per acabar hui, falta dir que els nutrients són unes substàncies químiques definides que són poc més de 50 i que i totes, per a considerar-se com a nutrients, han de complir una o més de les funcions assenyalades. Són, doncs, relativament, pocs en número però estan continguts ,en major o en menor quantitat, en una gran diversitat d’aliments. L’ampla varietat dels aliments que contenen cadascun dels nutrients permet l’abastiment de les demandes nutricionals amb productes ben distints, que dependran, entre altres qüestions, de les cultures dels diversos pobles. Això és el que origina l’existència de les múltiples gastronomies.
En el pròxim article relacionarem el nutrient i l’aliment amb la seua funció nutritiva.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *