La Nostra Història

Lavernia - Salelles: La Farmacia Inmortal

Quaderns de farmàcia

Article de Vicent Climent

Levante-EMV (27/01/1998)

Farmàcia Lavernia, un clàssic... de la salut

L’origen dels farmaceútics Lavernia-Salelles és molt antic i prové de la unió de dos cognoms de llarga tradició apotecària valenciana.

Diverses publicacions han posat de manifest aquesta circumstància:

En l’extinta publicació del Molt Il·lustre Col·legi Oficial de Farmacèutics de València Quaderns de Farmàcia (nº 7, p. 55, “La botica prodigiosa”), hi ha un reportatge de Víctor Mora titulat “Lavernia-Salelles, la farmàcia immortal” en què al principi del text es pot llegir: <<… i és que els Lavernia són uns farmacèutics que fan olor a història- amb majúscules …>>

Al diari Las Provincias de 15 d’agost de 1998 (p. 36) es llegia en un article de Nicolás Bugeda: <<… aquest llinatge… conserva la tradició farmacèutica… generació rere generació >>.

“parlar de la família Lavernia o de la família Salelles és com parlar de la història de la farmàcia valenciana”

En l’edició comarcal del diari Levante de 27 gener 1998, Vicent Climent escriu que  << parlar de la família Lavernia o de la família Salelles és com parlar de la història de la farmàcia valenciana, ja que aquestes famílies d’apotecaris -emparentades entre si quan Ernesto Lavernia-Lliberós és casa, al segle XIX, amb una filla de l’últim farmacèutic Salelles- han exercit la professió farmacèutica, generació rere generació, des de fa més de 575 anys >>.

Salelles

La història dels apotecaris de cognom Salelles es remunta a la conquesta del Regne de València pel rei Jaume I

Escut del cognom Salelles

La història dels apotecaris de cognom Salelles es remunta a la conquesta del Regne de València pel rei Jaume I. A aquesta conquesta va assistir Berenguer Salelles (El solar català, valencià i balear p.110). Es conserva un arbre genealògic d’aquest cognom, bastant deteriorat, que comença amb aquest personatge. Encara que alguns autors especulen que Berenguer era farmacèutic, no es tenen dades concloents sobre l’ofici que exercia, si s’obvia la seua activitat bèl·lica; però, com l’arbre familiar comença amb ell, cal considerar-lo com l’ancestre dels farmacèutics Salelles. En qualsevol cas, si hagués estat apotecari, l’origen dels farmacèutics Salelles seria anterior a 1375. Es saben els noms dels descendents de Berenguer perquè van ser transcrits per José Lavernia Salelles en un full que encara es conserva, quan es va adonar que l’arbre esmentat s’estava deteriorant irreversiblement i que quedaria il·legible en un curt període de temps.

La llista d’aquests també apareix en la tesi doctoral del doctor en farmàcia Luis Loras López (Contribució a l’estudi històric de la farmàcia a València, durant el segle XIX i especialment de la seua facultat. Universitat Central-Facultat de Farmàcia, 1951, pp. 10- 11). En els paràgrafs anteriors a ella es llegeix el següent: <<… en visites al company Sr. Lavernia, farmacèutic de Sueca,… , vam donar amb tota una cadena dinàstica de farmacèutics valencians, que poques regions valencianes poden presentar a la història de la farmàcia >>.

Però, com l’objecte d’aquest text és donar a conèixer des de quan són farmacèutics els Lavernia-Salelles i que, encara que com hem comentat abans, alguns dels periodistes anteriorment citats, i el mateix Luis Loras, remunten aquest succés a 575 anys i no tenim dades que ens permeten corroborar, amb seguretat, aquesta afirmació, ens fixarem en aquells altres que no admeten controvèrsia. Es té constància que un tal Matheo va escriure unes obres relacionades amb la professió. Van ser, com a mínim, cinc toms manuscrits dels quals només se’n conserven tres. El que l’autor numera amb el 3 es titula Algunas dificultades de los medicamentos compuestos con la declaración de ellos compuesto por mí, MSF, valenciano, i està datat el 1607. En el Libre de Furs, Privilegis i Capítols del Col·legi d’Apotecaris de la Ciutat i Regne de València, hi ha una al·lusió, en les pàgines finals, a Thomàs Salelles, que ostentava el càrrec de majoral, copresident, en aquesta institució i a Onofre Salelles, vocal i fill de l’anterior. Aquesta al·lusió és del 1662. A partir d’aquest moment hi ha una variada documentació que permet seguir la història familiar dels Salelles. En el document Últim i darrer testament de Thomàs Salelles apotecari de MDCCXIIJ, Thomàs li llega una apotecaria al seu fill. Obviant els noms d’alguns descendents de Thomàs per no allargar molt aquest text, i perquè no té més interès de saber que seguien, de generació en generació, la professió dels seus ascendents, arribem a un tal Matheo Salelles el qual tingué dos fills apotecaris, Matheo i José Salelles Beltrán. D’aquest últim es conserva un document en  què demana a les autoritats de València que se li guarde una plaça d’apotecari en aquesta ciutat, per a quan tinga la capacitació necessària, pels serveis que la seva família  ha rendit “a la molt il·lustre “durant 230 anys, cosa que remunta l’exercici de la professió familiar, almenys, cap a 1570, i un altre de posterior en què demana que se li done possessió de la plaça que se li havia guardat quan ja tenia l’esmentada capacitació. Això sembla confirmar que José Salelles va poder demostrar la tradició. A José Salelles Beltrán, el va succeir el seu fill José Salelles Prats, mort el 1870, i a aquest, l’últim dels farmacèutics Salelles, José Salelles Molist, que va morir el 1890.

Multitud de documents i articles acrediten la vinculació dels Salelles al districte de la parròquia de Santa Caterina de València, hui barri del Mercat. Probablement, la vida de la majoria d’ells va transcórrer en aquest entorn.

Tesis Doctoral de Luís Loras López

Volum 3 del manuscrits de Matheo Salelles, any 1607

Últim i darrer testament de Thomàs Salelles apotecari de MDCCXIIJ

Llibre del Furs, Privilegis i Capítols

Llibre del Furs, Privilegis i Capítols

Títol d'Ernesto Lavernia i Lliberós

Títol d'En José Lavernia i Salelles

José Lavernia-Salelles i Ferrando

Lavernia

La tradició farmacèutica del cognom Lavernia es va iniciar a València en l’octubre de 1823

La tradició farmacèutica del cognom Lavernia és més breu que la del cognom Salelles. Sembla que es va iniciar a València quan, en l’octubre de 1823, el mestre farmacèutic Vicente Lavernia Nogués comprà una farmàcia al número 11 del carrer de Sant Ferran a D. Luis Laborde.

Curiosament, se sap que José Salelles Beltrán tingué la seua farmàcia al mateix carrer i que tots dos van coincidir en l’exercici professional. Vicente Lavernia Nogués (1801-1824), fou de vida breu. Es va llicenciar en farmàcia en 1822 i va tenir un fill, Tomàs Lavernia Sanjuan el qual feia un any quan va morir son pare, va nàixer a València el 1823 i no va estudiar farmàcia. La que havia estat del seu pare va ser regentada, des de la mort d’aquest, per la seua vídua i pel segon marit d’aquesta que va actuar com a tutor de Tomàs, que es llicencià en medicina i va alternar l’exercici entre les ciutats de València i Sueca.Tingué diversos fills i el segon d’ells, Ernesto,és qui va continuar la professió del seu avi Vicent. 

Ernesto Lavernia Lliberós va nàixer a Sueca el 1851 i es llicencià en farmàcia a València el 1873. Era el segon fill de Tomàs i de Mariana Lliberós Blanch (que era natural de Sueca). Va exercir a Sueca. A l’arxiu històric municipal, es conserva l’expedient de sol·licitud de permís per a obertura d’oficina de farmàcia, que se li va concedir el 21 de juny de 1875. També és ell el responsable de la unió dels llinatges perquè es va casar amb Pilar Salelles Molist, filla de José Salelles Prats i germana de José Salelles Molist el qual com em comentat és el darrer apotecari Salelles. 

El cinquè dels fills d’Ernesto va ser qui continuà la tradició amb els llinatges ja units: José Lavernia Salelles (1885-1963) es va llicenciar en farmàcia a Barcelona el 1907 i a ell el va seguir en la professió el segon dels seus fills: José Lavernia Ferrando (1922-2003), que es llicencià a Madrid el 1947 i que decidí unir els cognoms del seu pare per formar el cognom compost actual en creure de justícia que no desaparegués l’històric Salelles. Després de la tramitació de l’expedient judicial, que va autoritzar la modificació, passà a dir-se José Lavernia-Sallelles i Ferrando. 

També ha estat el segon dels seus fills qui ha seguit la tradició farmacèutica familiar: José Lavernia-Salelles i Giner, va nàixer a Sueca el 1956, és llicenciat en farmàcia des de 1978 i és l’actual propietari de la farmàcia Lavernia-Salelles.

Orla d'En José Lavernia i Salelles