Influència dels hàbits socials en la dieta

Influència dels aliments en l’índex de Massa Corporal (IMC)
10 Novembre, 2017
Consells per als menjars nadalencs (amb receptari inclòs)
20 Desembre, 2017
Mostrar tot

Influència dels hàbits socials en la dieta

“Alimento y sociedad en la España del siglo XXI” és un estudi editat per la Fundación Mapfre i realitzat  pel Grup d’Investigació en Nutrició i Ciències de l’Alimentació del Departament de Ciències Farmacèutiques y de la Salud de la Universidad CEU San Pablo (Madrid). Es publicà en 2015 i es va fer  analitzant els resultats d’una gran i rigorosa  enquesta que va tenir una ampla repercussió. Se centra en l’examen d’uns dels factors que influeixen en l’alimentació: els factors socioeconòmics.

 

Diversos factors influeixen en la nostra alimentació i fan de l’elecció dels aliments  un procés complex. Són:

  • Factors fisiològics o propis de l’individu.

Alguns d’ells ja els hem tractat d’alguna manera en entrades anteriors.  Són l’edat, el sexe, l’herència genètica, l’estat psíquic, al.lèrgies o intoleràncies alimentàries, l’apetit o les seues característiques organolèptiques més rellevants.

  • Factors ambientals.

La disponibilitat dóna lloc a l’elecció i el consum d’un aliment. Aquesta disponibilitat ha de comptar amb el terreny on cadascú viu perquè, entre altres, el clima i l’aigua i l’estacionalitat, influeixen en el tipus de cultius d’una zona, determinant-la.

  • Factors econòmics.

Els recursos poden fer que es compre  un menjar o un altre i que es modifique l’alimentació. Fins les condicions de l’habitatge afecten el tipus de menjar consumit i la seua qualitat.

  • Factors socioculturals.

La tradició intervé en les preferències i les aversions que manifesten els individus i en les formes de preparació dels aliments. També hi intervenen l’acceptació de nous aliments, el creixement numèric de supermercats o establiments de menjar, la distribució horària de les ingestes i el lloc on es fa, els coneixements sobre alimentació i nutrició, la publicitat i el màrqueting o l’estatus social.

El treball de què parlem recalca sobretot aquests últims perquè són els que més s’han modificat en els últims temps. Analitza, doncs, com han influït  els canvis d’estils de vida de la població els últims temps, en la forma d’alimentar-nos i, per tant, en la dieta i en  l’estat nutricional de la població. I és que a ningú li ve de nou que hem canviat molts dels nostres hàbits alimentaris des d’on comprem la majoria  dels aliments, ja no anem sempre a la botigueta del cantó de casa sinó que en fem moltes en superfícies comercials més o menys grans. Però també ha canviat el que comprem, el que mengem i fins i tot on ens ho mengem.  Tots aquests canvis han fet que, en alguns casos, es modifique el nostre patró  dietètic, la dieta mediterrània tradicional, la qual està perdent terreny enfront d’altres formes de consum generalment menys saludables, i amb la particularitat que els més afectats són els més joves.

 

Com que no es tracta de fer un article extens, ens limitarem a fixar-nos en aquelles coses que  més fan parar l’atenció i que més fàcilment podem corregir. Aquestes són:

– La majoria de la població fa tres menjars diaris, fonamentalment en sa casa.

El nombre de menjars diaris adequat és de cinc i, si es limita a tres, això vol dir que ha abandonat dos d’ells, generalment  del desdejuni i del berenar. Diversos estudis posen de manifest la importància de fer-ne cinc. Un bon desdejuni és fonamental per a començar el dia carregats d’energia en tant que el berenar fa que el cos no estiga massa temps sense ingerir nutrients. Gràcies a açò  tens més seguretat de no arribar al següent dinar amb molta gana, fet que pot provocar-ne més, i això dur-te a patir sobrepés.

 

– Hi ha una quantitat de persones, generalment joves, que mengen i sopen veient la televisió.

Menjar veient la televisió no és un bon hàbit perquè  afavoreix l’increment de la quantitat que es menja i redueix la seua qualitat.  Un dels aspectes més perniciosos d’aquest costum és el bombardeig publicitari que es pateix des de la pantalla i que en promocionar preferentment productes amb massa sucres i greixos influeix en la consideració que el comensal es fa respecte d’allò que té en el plat, que li sol resultar menys atractiu que el que es presenta en les imatges.

 

També, en l’estudi, s’observa que es conserven aspectes positius:

– Se segueixen fent, els menjars, preferentment en companyia. Aquest aspecte és important en un entorn en què, cada vegada hi ha més persones que viuen soles, perquè els permet  reforçar els vincles amb les que comparteixen taula amb ells. En un article sobre el tema el diari La Vanguardia recorda que “company” ve del llatí cum panis (aquell amb qui compartisc el pa). A més menjar en companya és un mitjà per a la transmissió dels coneixements d’alimentació tradicionals.

– Se segueix fent un esforç important per comprar productes frescs i per consumir-los amb freqüència. Aquest hàbit allunya el consum d’aliments processats, la majoria dels quals solen ser poc recomanables (et recorde que en el blog que vam fer sobre malalties i dieta tens un enllaç amb un informe de l’OMS sobre el tema). I així segueixen sent l’arròs, la pasta i el peix els aliments més acceptats per la població, encara que en aquesta relació es nota la falta de les verdures, les hortalisses i les llegums.

 

En el final del text es fan unes recomanacions bàsiques per a millorar la conducta alimentària.

– Regularitzar els horaris dels menjars.

– Menjar cinc vegades al dia, asseguts i emprant el temps suficient per a fer-ho

– Ja que es menja massa, es recomana  reduir els aliments que s’ingereixen.

– Realitzar un desdejuni complet.

– Procurar augmentar el nombre d’habilitats i destreses relacionades amb l’alimentació.

És d’esperar que qui s’ajuste a aquests hàbits més saludables presente una major tendència a estar en el pes que li corresponga.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *